La meitat dels aspirants a estudiar un grau d’educació en qualsevol universitat de Catalunya no han superat les proves d’aptitud personal, les PAP, que es fan des del 2017 amb l’objectiu de fer més exigents els requisits per ser docent i prestigiar l’ofici de mestre. En un contundent informe de dues pàgines i mitja, signat pel coordinador de les PAP d’Educació del Consell Interuniversitari de Catalunya, el Sr. Josep Maria Cornadó, es diu que un nombre considerable d’estudiants tenen un “escàs hàbit de lectura”, que una part dels aspirants “ha tingut dificultats per recordar algun llibre llegit”, que alguns fan “greus errors de comprensió lectora i expressió escrita” i que els falten “referents socials i culturals”. En aquest estudi es parla d’aspirants a mestres, però em sobtaria de la mateixa manera si es parlés d’un periodista a qui li faltessin referents socials i culturals o d’un advocat que fes greus errors d’expressió escrita.
Crec que estudis d’aquest tipus haurien de ser el punt de partida per fer-nos reflexionar sobre quines capacitats ha de tenir una persona per accedir a un lloc de treball i quin pes han de tenir-hi aquestes, perquè és evident que s’han de valorar els coneixements que cada professió requereix, però fins a quin punt han de prevaldre per sobre d’altres aspectes com l’empatia, l’assertivitat o l’esperit crític? Penso que més enllà dels coneixements suficients que es pressuposen a qualsevol metge, tècnic o administratiu s’hauria de posar en valor el fet de tenir un mínim de cultura general, d’estar connectat amb el món que ens envolta, de ser resolutiu, de saber treballar en equip i ser polivalent.
Ara que m’ha tocat renovar-me, m’adono que en 15 anys, el món laboral ha canviat molt.
Es parla molt de competències tècniques o hard skills, que són les que s’associen a determinats llocs de treball i que són essencials per desenvolupar una activitat laboral concreta amb èxit. Però també es parla de les competències transversals o soft skills, que són aquelles habilitats, coneixements i actituds que es poden posar en pràctica en diferents professions i que són les que ens diferencien de la resta de persones amb els mateixos coneixements i experiència.
I aquí és on vull anar a parar: en un món canviant com en el que ens trobem, on moltes feines desapareixeran però també se’n crearan de noves, quin pes li volem donar a aquells aspectes que poden ser tant o més importants que aquests coneixements? Quin tipus de personal humà volem?
