Instagram, WhatsApp i Facebook (tots tres de la mateixa companyia, amb Mark Zuckerberg al capdavant), van patir una falla a escala mundial el 4 d’octubre passat. Van ser sis hores en què el món es va quedar en silenci. Vivim tan enganxats a aquestes tres xarxes socials que, per a molts, el temps d’espera es va fer etern. I és aquí on vull incidir: realment ens aporten tant, Instagram, WhatsApp i Facebook per tenir aquesta addicció vers elles?
A continuació, centraré els meus arguments en Instagram, tot i que considero que també valdrien per a les altres dues xarxes socials i per a qualsevol altra. D’entrada, he de dir que es tracta d’una de les aplicacions de mòbil més utilitzades pels joves, de llarg. Multitud de nois i noies l’usen diàriament i hi pengen stories o posts per rebre el feedback dels seus seguidors. Tot és perfecció. Hi trobem, per exemple, imatges espectaculars d’una sortida en vaixell per la Costa Brava, vídeos d’una nit de festa desenfrenada a una discoteca o una fotografia increïble dalt d’un cim d’una muntanya. Però, sabem realment què hi ha al darrere? Potser, la persona que ha penjat la imatge en un vaixell ha hagut de tirar-se a l’aigua perquè es marejava; qui ha fet el vídeo a la discoteca ha marxat abans d’hora a casa seva enfadat perquè la noia que li agradava no li feia cas; i qui ha publicat la foto a la muntanya s’ha torçat el turmell i ha hagut de ser “rescatat” en helicòpter.
La realitat és una altra i no la que mostrem a Instagram. Tanmateix, no us enganyaré, jo he sigut el primer que ha penjat coses a aquesta xarxa social allunyades de la realitat. Algunes vegades, com segur que ha fet molta gent, he publicat fotografies en què surto feliç i content, i no ho estava, precisament. Al final, crec que a tots ens agrada demostrar la gran vida que tenim (o que aparentem tenir). Però què ens aporta això? Segurament, gelosia i malestar amb nosaltres mateixos. De fet, Instagram pot afectar psicològicament les persones. Ens podem sentir inferiors i pensar que la nostra vida no és suficientment feliç en comparació amb la de la resta.
Tant els nois com les noies, tot i que amb més freqüència el col·lectiu femení, han vist afectada la seva salut mental per culpa d’Instagram. La mateixa empresa que el gestiona admetia fa unes setmanes que la xarxa social podia arribar a ser “tòxica” entre els adolescents. I si una cosa ens ha ensenyat la pandèmia, és a valorar molt més la nostra salut mental. Hem d’aturar el temps i pensar en nosaltres mateixos. Mantenir els inputs positius i deixar enrere els negatius. I això no vol dir deixar d’utilitzar Instagram, però sí entendre que un ús excessiu pot ser molt nociu, perquè, si ho pensem en fred, les xarxes socials no ens aporten tant com pensem.
Si anem a un partit del Barça al Camp Nou, per què no ens plantegem gaudir de cada minut del matx i deixem de fer vídeos en què surti un jugador marcant un gol de falta? Per què no anem amb els amics a fer unes copes i a xerrar fins que no hi hagi un demà sense necessitat de penjar una story per demostrar que hem quedat i que ens portem d’allò més bé? I per què quan estem tristos hem de publicar vídeos com si no ho estiguéssim per dissimular els nostres problemes, quan seria millor centrar-se en els motius que ens fan estar descontents? Sé que el que demano és difícil, perquè ara mateix significa canviar pràcticament tot el nostre imaginari. Però de veritat que no seríem més feliços?
Des del meu punt de vista, crec que hem de canviar la nostra mirada i centrar-nos més en nosaltres mateixos, com he dit abans, sense tenir tant en compte el que ens envolta. La felicitat comença en un mateix i si estem completament enganxats a Instagram, no aconseguirem ser feliços del tot. Provem d’estar unes hores, per exemple sis, com el dia 4 d’octubre, sense estar pendents de la xarxa social, a veure què passa.
Potser recuperem algunes relacions socials que havíem perdut i passem a fer coses que ens agraden de veritat. En definitiva, vull remarcar que la vida és meravellosa i val la pena gaudir-la, com deia un ésser estimat meu, però també hi trobem entrebancs, moments dolents i imperfeccions. Per tot això, Instagram no és la vida real, no ens enganyem.
