Has fet escola, Franch. L’escola dels inicis, en la que tot estava per fer, en la que tot era per construir. L’escola de les primeres festes de final de curs i promocions que marxen, primer en Roc, després en Jan, i la Mar. L’escola de les primeres rues de Carnaval amb l’Anna i la gran comi de festes, en la qual fa més de catorze anys un grupet de famílies es va engrescar a promoure l’esport fora d’hores lectives, entre elles tu i la teva.
I tu, Carles, des de la tranquil·litat i la discreció, sempre has anat fent, sumant, inquiet per fer que tot anés a millor. Des de la teva passió per l’esport, sabies veure les potencialitats de tots i totes, i a mesura que es feien grans, i deixaven l’escola, encara els seguies per altres camps...“Va començar al Sol i la Lluna”, deies.
També insisties, clar i planer, en el fet que, per molt bons esportistes que fossin, “mai poden deixar els estudis”. Et preocupava que la canalla gaudís amb entrenaments, partits, colònies... però també que creixessin com a persones, treballant en equip, recorden que sovint els deies “avui no ho heu fet prou bé... heu de fer més ‘passes’”.
I vesties el dia a dia dels infants amb els brillants colors de les teves samarretes. Avui molts d’ells i elles la duien, amb una barreja de reconeixement, orgull i tristesa. Aquest “passe” no s’havia de fer. No el volíem ni l’esperàvem. Però només podem rebre’l amb agraïment, retornant tot allò que, tothom que treballa a l’escola, infants i famílies hem rebut de tu.