El professor emèrit de psiquiatria de la universitat de Harvard, Peter Emanuel Sifneos, l’any 1972 va introduir el terme alexitímia per batejar un estat de deficiència per processar, descriure i entendre les emocions. L’escriptor es pregunta si aquest trastorn afecta els homes actuals i ha investigat al respecte.
René Descartes (1596-1650) parlava de la dualitat de substàncies entre el cos i l’ànima. Més endavant, el racionalista holandès Baruch Spinoza (1632-1677) rebatia aquelles teories entenent el cos i l’ànima com a modes de l’única substància existent. Antonio Damasio (1944), professor de psicologia, neurociència i neurologia de la Universitat de Califòrnia del Sud, és autor de En busca de Spinoza: Neurobiología de la emoción y los sentimientos, en què argumenta la teoria del filòsof holandès per posar llum sobre l’origen de les emocions i els sentiments. Damasio explica que les emocions són públiques i físiques, en canvi, els sentiments són privats i mentals. Descriu que entre l’emoció i el sentiment hi ha un procés avaluatiu conegut com intel·ligència emocional, en què un estímul dona accés a un programa emocional i, en funció d’uns mapes neuronals, arriba el sentiment, que és l’estat mental. Damasio ensenya que aquest mapa neuronal no ve de sèrie amb l’individu, li és traçat en el decurs del temps dins de l’entorn cultural on creix.
La cultura patriarcal ha incidit en unes qüestions que han condicionat la intel·ligència emocional dels homes. Els nois no ploren, són valents i no tenen por, són competitius, no són marietes... I així es fa home carregant una pesada motxilla, atrapat en una cuirassa de ferro.
L’escriptor va tenir la sort de participar en els primers tallers sobre intel·ligència emocional per a homes que es van impartir a Sabadell. D’aquelles sessions va néixer, l’any 2009, l’associació Nous Homes de Sabadell, amb l’esperit de fer-se visible i obrir-se a la incorporació dels homes amb inquietud de creixement en una nova masculinitat, incorporant valors d’igualtat. En la seva evolució, l’escriptor va poder constatar l’escàs interès que aquell grup despertava entre els seus congèneres. El nombre dels seus membres ha minvat amb el temps.
Les dones estan fent una feina titànica per sortir de la seva subordinació a l’home, però aquest es manté complaent dins del seu privilegi imaginar i la seva cuirassa, sense evolucionar. L’escriptor creu que, d’haver canvi, és un maquillatge, una màscara com les que el professor de sociologia de la Universitat Complutense, Enrique Gil Calvo (1946) descriu en Máscaras masculinas. Héroes, patriarcas y monstruos, però això seria objecte d’un altre article.
