CAC 1974
CAC 1974. || JOAN MUNDET
08/02/2019 Opinió
El gran Montllor
Jordi Armengol

El Ramon Montllor i Melé va néixer l’any 1944 a Sabadell, molt a prop de la plaça Marcet. Era el petit de 3 germans. I a casa seva eren aficionats a l’excursionisme. Potser aquest fet va desenvolupar en ell, i des de ben jovenet, l’estima per l’esport, el sacrifici i els reptes personals.


Va arribar a jugar a futbol a l’infantil del CE Sabadell però amb 14 anys es va decantar per el ciclisme. En una etapa primerenca de l’esport sabadellenc, va tenir la gran sort de tenir com a entrenadors l’Albert Sant i l’Angel Golobart, dos referents del ciclisme i l’atletisme, respectivament.


En ciclisme va competir amb els equips Ferrys i Fagor, absoluts dominadors d’aquest esport a la dècada dels 60.
En època hivernal, i per complementar els seus entrenaments, feia atletisme amb l’AngelGolobart. Amb aquest sistema optimitzava la seva forma física.


I aquest fet va ser cabdal en la seva futura relació amb l’esport.
Amb 21 anys, tot i tenir ofertes com a professional del ciclisme, i ser un bon ciclista tant en pista com en ruta, es va enamorar de l’atletisme. 


Dels 21 als 31 anys va destacar en proves com 100, 200 i 400 metres. I la JAS (Joventut Atlètica Sabadell) era casa seva.
L’any 1974, encara com atleta en actiu i al col·legi El Casal de Castellar del Vallès, el director li va proposar al Ramon, pare de dos alumnes, muntar una activitat extraescolar relacionada amb l’atletisme. Aquell fet va marcar la seva vida d’una manera determinant.


El Ramon va tenir la brillant idea d’apuntar l’escola al mític programa de TV Torneo.
I d’aquí, d’aquesta idea primerenca, es va plantar la llavor per escriure una de les millors pàgines de la història de la promoció de l’atletisme català, que va ser la fundació del CAC (Club Atlètic Castellar) en un poble de no més de 1.600 habitants en aquells anys. Aquesta fita es va veure consolidada amb la construcció de les pistes d’atletisme l’any 1999.


Només una persona vinculada a l’atletisme com jo mateix pot valorar l’inmensa feina que el Ramon i els seus col·laboradors van fer durant aquells anys. Aprofundir igualment en totes les fites que el CAC de Castellar ha aconseguit durant els seus anys de vida seria molt extens. Us recomano la lectura del llibre 25 anys del Club Atlètic Castellar, publicat a l’Arxiu d’Història de Castellar l’abril del 2004.


Al llarg de les seves pàgines podreu comprovar el paper fonamental d’en Ramon Montllor en la fundació, el creixement i la consolidació del club.


Han passat els anys, i el Ramon va decidir, fa uns anys, tancar aquesta etapa al CAC per deixar pas a noves generacions.
Però segueix vinculat a l’atletisme com a entrenador a la JAS de Sabadell, on va néixer com atleta.


El Ramon per a mi té dues facetes. Un home de club entusiasta que creu en l’esport de base  i per tant, un magnífic directiu i alhora un immens entrenador. Els diumenges a la tarda son sagrats. Ell prepara els entrenaments dels seus atletes de manera personalitzada. Conec pocs entrenadors que a primer cop d’ull defineixin els potencials i les mancances de cada un dels seus atletes. El Ramon corregeix defectes, però sobretot, i això el fa un gran entrenador, potencia les qualitats de cada atleta.


A banda de l’atletisme ha col·laborat amb les seleccions nacionals de bàsquet i waterpolo de manera puntual quan aquestes entrenaven a Sabadell,  i això li ha donat un bagatge excepcional, que altres entrenadors de prestigi internacional com Gregorio Rojo, entrenador de l’olímpic Jose Manuel Abascal, valoraven.


Són memorables les  dites del Ramon referides a l’atletisme: “el que guanya una cursa no és el que va primer més estona, sinó el que trepitja abans la meta”. “La derrota és la força de la victòria”. “ Estudiant aprens un idioma, i caminant el saps interpretar”.


Aquestes frases són aplicables a la vida. De tot, de la seva etapa com a esportista, com a directiu i com a entrenador, si m’hagués de quedar amb una seria la d’entrenador i la d’educador de persones amb majúscules. A banda dels seus èxits, és d’aquelles persones que ha deixat empremta en cadascun dels i les atletes que han passat per les seves mans. La gent jove fa servir l’expressió “és un grande” quan una persona destaca per alguna cosa.


Aquesta expressió verbal l’apliquem tots els que el coneixem.
Perquè des de fa molt de temps, el Ramon, per als seus atletes i per als que el coneixem, és el Gran Montllor.

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris