El passat dia 25 de novembre va ser el Dia Internacional per a l’Eliminacio de les Violències envers les Dones i, és a elles a les qui vull dedicar aquest article
La COVID-19 ha afectat i segueix afectant a tota la població mundial. Tots lluitem contra aquest virus seguint la normativa sanitària i respectant les restriccions. Doncs bé, les violències masclistes no deixen de ser també una pandèmia que, malauradament, fa segles que dura i és latent. No només afecta a les dones que, dia a dia, batallen contra aquesta situació, sinó que també afecta a la resta de la societat. La repressió constant de la perspectiva, veu i talent de milions de dones ha limitat i limita fortament el nostre potencial com a societat. Lamentablement, avui en dia encara som una societat masclista.
Cada dia, seguim sentint comentaris com “la dona és el gènere més feble“ o “ la dona és la víctima“. Afirmacions que desqualifiquen a persones dotades per naturalesa de la capacitat de crear altres vides, capaces de fer-se un lloc en el món laboral malgrat l’adversitat, capaces de dirigir grans projectes amb èxit i sovint a través de noves formes de lideratge, capaces de liderar grans col·lectius i capaces de sobreviure a la violència masclista erigint grans exemples de lluita i superació. Aquestes persones són les dones, capaces de tot això i més.
No som víctimes, no som febles. Som el gènere lluitador que no es deixa vèncer malgrat les adversitats. Infants, joves, i grans, totes som dones, totes som lluitadores.
