Parlar de caques de gos és incòmode. Però encara ho és més esquivar-les cada dia. A les voreres, als parcs, davant de les escoles, a les zones verdes. No és una percepció puntual ni una exageració: és una constant a Castellar del Vallès.
Fa anys que el problema persisteix i ja no n’hi ha prou a apel·lar al civisme: les campanyes i els cartells que s’han fet no han funcionat.
Les caques de gos no són una anècdota. Són un problema de salut pública, de convivència i de respecte per l’espai compartit. Ho pateixen les famílies amb criatures, la gent gran, les persones amb mobilitat reduïda o que van amb cadira de rodes. Ho pateix tothom que entén el carrer com un espai col·lectiu i no com un terreny sense normes.
Tenir un gos és una responsabilitat. No una opció parcial. No una decisió que permeti escollir què compleixo i què no. Qui no recull els excrements del seu animal està traslladant una falta de respecte cap a la resta del poble.
I aquí és on l’Ajuntament ha de començar a actuar. Quan un problema és persistent, visible i genera malestar, cal fer-ho amb eines eficaces. No amb pedaços.
A Castellar no estem parlant d’un debat nou. L’any 2016 ERC Castellar va presentar una primera moció sobre les deposicions de gos, que va ser aprovada pel ple. Aquella moció preveia, entre altres mesures, la creació d’un grup de treball multidisciplinari i la presentació de conclusions en un termini de dos mesos. No consta, però, que aquests acords s’arribessin a desplegar ni que se’n fessin públiques les conclusions.
El 2018, en vista de la persistència del problema, es va presentar una altra moció, també aprovada, que ja se centrava clarament en la implantació de la identificació dels gossos mitjançant ADN. Aquell mateix any, el govern municipal anunciava que estudiava aplicar aquest sistema entre el 2018 i el 2019. Malauradament, tampoc es va arribar a materialitzar.
Set anys després de la primera moció i cinc després de la segona, el problema continua plenament vigent. Per aquest motiu, el desembre del 2023 ERC va tornar a portar al ple una nova proposta que plantejava, de manera clara i concreta, la creació d’un cens genètic caní i l’aplicació de l’anàlisi d’ADN per identificar i sancionar els propietaris incívics. Aquesta vegada, però, la moció va ser rebutjada amb el vot en contra del govern del PSC.
Votar en contra no és neutral. És decidir mantenir la situació actual. És acceptar que el cost de l’incivisme el continuïn assumint els veïns i veïnes que sí que compleixen. És renunciar a utilitzar una eina que ja funciona en altres municipis i que té un efecte clarament dissuasiu.
No es tracta de perseguir ningú ni de criminalitzar les persones amb gos –la gran majoria són responsables–, sinó d’afrontar el comportament incívic d’una minoria que embruta el poble amb total impunitat. Quan no hi ha conseqüències, el problema es perpetua.
Cuidar el poble és governar. I governar vol dir prendre decisions, encara que siguin incòmodes; posar límits quan el respecte falla i defensar l’espai públic com allò que és de tothom, sense mirar cap a una altra banda.
