Seguim citant versos d’elogi a la sardana de Josep Maria de Sagarra. Un altre referència a “L’hereu Riera”:
No dansaré la sardana galana,
ni el vestit negre aniré rumbejant,
ni tindré jo un mal repic de campana,
ni l’Evangeli per mi cantaran.
En el “Poema de Nadal”:
Amb un sac de gemecs ple de sardanes
i amb l’alegria d’un porró blau cel.
També en el seu poema “Cançó”:
Avui fa sol, la brisa es blana,
anem, amiga de camí,
toquen a la plaça la sardana,
sens com repica el tamborí?
Però especialment si llueix en la poesia
M’agrada sentir la sardana de lluny,
veure-la de lluny des de la sorra,
així res xiscle ni retruny,
així tot s’esborra
i es fon i s’encanta i s’esmuny!
Veig dues, tres barques i enllà
més barques encara i el port tot vermell,
vermell de llum i del ball que es desfà,
vestit rosa i blau i morat i rovell,
i peu per picar i repicar i puntejar....
Des de la platja m’arriba aquest so
agredolç que sospira i s’exalta...
un so que fa que jo em senti més jo,
que em posa una punta de febre a la galta
i en posa a la nina una punta de plor.
(Continuarà)
