El candidat del PSOE a les eleccions del diumenge s’ha tret definitivament la careta de la moderació. Per a molts de nosaltres no és cap sorpresa, però encara hi ha gent a casa nostra, catalanista, que el veuen com un moderat reformista capaç d’autoritzar un referèndum d’autodeterminació com a via democràtica per resoldre el conflicte català. Res més lluny de la realitat.
Del PSOE i, de retruc, del PSC no se’n pot esperar res que no puguem esperar de les tres dretes. Oblidem-nos-en d’una santa vegada.
La campanya ha ajudat a treure a la llum la veritable cara del PSOE en matèria de nacionalitats.
La setmana passada es va filtrar un esborrany del programa del comitè de campanya dels socialistes en què obviaven directament el caràcter plurinacional de l’Estat espanyol i abandonaven definitivament l’aposta pel federalisme, del qual el PSC n’ha fet bandera manta vegades. L’endemà, aquests conceptes van tornar a ser sobre la taula, entenem que després de la corresponent trucada de l’Iceta.
Perquè, clar, eliminant aquests preceptes el PSC ja no té res a rascar a Catalunya i no pot fer res per evitar que se’ls comparés amb Cs. Ara bé, una menció a la plurinacionalitat i al federalisme no et converteixen en federalista.
L’únic motiu pel qual aquestes paraules han tornat a ser dins el programa electoral és per retenir el vot ingenu del català que encara es pensa que el PSC és un partit catalanista.
I llavors va arribar el debat del dilluns i el candidat Sánchez va fer exhibició de la seva espanyolitat exacerbada. Les seves propostes per Catalunya són tornar a la llei de referèndums il·legals de l’Aznar, intervenir TV3, perseguir l’independentisme i amenaçar amb segrestar el President Puigdemont per portar-lo a Espanya (l’exministre Barrionuevo deu haver-li explicat com ho feien en temps dels GAL). Incomprensiblement, però, hi ha companys nostres de viatge decidits a investir aquest personatge gratuïtament.
Els presidents Puigdemont i Torra són l’enemic a abatre de l’Estat espanyol.
És un fet objectiu, independentment de qui ocupi la Moncloa.
I nosaltres, Junts per Catalunya, som els d’en Puigdemont i els d’en Torra.
No anem a Madrid a investir cap president espanyol.
Anem a Madrid a negociar el reconeixement i l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya, la fi de la repressió i la llibertat dels més de trenta presos independentistes segrestats per l’Estat espanyol.
