Un cop repassada la cronologia dels fets, cal esmentar-ne els actors determinants i imprescindibles, que van fer possible desenvolupar aquest procés de transició, tan curt, però tan determinant per a la consolidació de la democràcia a Espanya.
Per ordre d’aparició en el relat cronològic vull fer especial esment a les persones que crec que han sigut imprescindibles perquè arribés a bon port aquest projecte tan difícil i complex que ens ha permès 50 anys de democràcia a Espanya.
El rei Joan Carles I; Torcuato Fernández Miranda, president de les Corts espanyoles del 1975 al 1977; Adolfo Suárez González, president del govern del 1976 al 1981; Josep Tarradellas Joan, president de la Generalitat a l’exili del 1954 al 1977 i president de la Generalitat de Catalunya del 1977 al 1980. Cal fer menció a la figura de Manuel Ortínez i Mur, admirador i amic del president Tarradellas des del 1955, que va exercir de mediador en multitud de reunions amb tots els implicats en el procés de l’operació d’estat, pel retorn a Catalunya del president de la Generalitat.
La gran obra de la Transició espanyola a la democràcia és que en 7 anys es va passar d’un estat dictatorial consolidat de 40 anys a una democràcia basada en una Constitució a l’altura dels països europeus més avançats, amb moltes dificultats i amb encerts i errades, però amb la voluntat de tots de portar-la a bon port, fins al moment actual.
Amb la perspectiva històrica del que s’ha viscut, i amb la visió actual de la geopolítica mundial, dominada per l’autoritarisme, l’unilateralisme, el populisme, l’imperialisme... com a formes de fer política i relacionar-nos, la lliçó de la Transició espanyola caldria tenir-la molt present.
El camí a seguir hauria de ser molt clar i unívoc, la democràcia com a forma única de funcionament de la societat occidental i els valors humans com la base essencial per continuar aprofundint els valors democràtics i de vida en comú.
