Frederic Soler i Humbert, més conegut com a Serafí Pitarra, dramaturg, poeta i empresari teatral, a més de les seves significatives obres teatrals en català, que li mereixeren el seu monument al Pla del Teatre de la Rambla de Barcelona, va destacar també en poesia. Va guanyar tres vegades els Jocs Florals, va obtenir el títol de Mestre en Gai Saber el 1875, any en què va escriure el poema “La sardana”, del qual, per raons d’espai, només transcriurem una part:
Lluny de la vila,
prop de la platja,
sota la tenda
de la enramada,
fadrins y noyas
cantan y ballan,
riuhen y xisclan,
cridan y parlan,
ohint la música
de la sardana.
Dalt de la torra,
lluny de la platja,
brilla d’aussili
la fogarada,
y diu joyosa
la fadrinalla:
–Del sol al pòndrers
són exas flamas–
y s’ou la música
de la sardana.
Ell sempre deia que escrivia “ el català que es parla”, el català del carrer.
Nota: A causa indisposicions i motius personals, he repetit la numeració dels capítols i també es va repetir l’escrit els dies 19 de desembre i 9 de gener. A més, la sardana “Maria de les trenes” no és de Manel Saderra sinó del seu germà, Josep Saderra. Disculpeu.
