Quant de mal ens poden fer les modes, i més en els joves! Sobra esnobisme culinari i sobra credulitat en la propaganda i la informació dietètica escampada als quatre vents, tema molt comú que mou interessos i negocis: que si peix blau, que si carns vermelles, que si dieta mediterrània, que si naps i que si cols. M’agrada llegir sobre el tema, per curiositat, i quant més llegeixo més convençut estic del que penso. Soc del parer que el nostre organisme –sàvia natura– sap adaptar-se a la dieta que hem fet des de petits, amb variacions degudes a les circumstàncies de cadascú, i si no hem patit cap trastorn greu és perquè això és cert. Les variacions són les relatives a l’edat, al tipus de vida que fem, als nostres hàbits, a l’estació de l’any, al lloc geogràfic on vivim i la seva climatologia... Sempre hi haurà excepcions, però crec que és la norma. Som el resultat de l’herència genètica familiar per a bé i per a mal, amb petites modificacions que hi produïm al seguir uns hàbits determinats i que el propi cos ha assimilat al llarg dels anys, i s’hi ha adaptat. Però és evident que si no volem repetir esquemes físics familiars, podem modificar això amb paciència i constància. Qui més qui menys haurà comprovat també que qualsevol canvi brusc en la dieta corrent repercuteix en el seu cos, que protestarà passant factura amb símptomes diversos. Escoltem amb més atenció el que ens diu el cos i deixem-nos de romanços. Alimentem correctament la nostra maquinària perquè tot funcioni bé i puguen viure més anys i sense obsessions, qüestió de salut mental. Llarga i saludable vida als moderats, que no vol dir dessaborits, ni molt menys!
