Aquesta setmana se celebra el Dia de la Dona.
La iaia, una de tantes dones anònimes, tenia molt clar que quan va arribar a Catalunya no havia vingut a aixecar-la, que Catalunya ja estava aixecada. Ella fugia de la gana, dels señoritos, i aquí va trobar feina, tres àpats diaris i una llar. Va fer créixer les seves arrels a Castellar.
Des d’aquí va lluitar per la terra que la va acollir. I quan va ser el moment del poble, amb els entrepans i els bitllets de tren que ja tenia preparats, cap a Barcelona falta gent! I quan es van celebrar eleccions, allà que hi anava, a deixar clar que el seu vot comptava!
Aquesta era una de les seves lluites, per a ella i per als seus.
Gràcies, iaia, un petó!