És l’any 1979, en plena Transició. Ara fa 42 anys el canvi de nom d’un carrer va enfrontar els veïns del carrer Francesc Layret. Però, per quin motiu?
A finals de l’any 2013, en aquest mateix espai, vaig publicar un article en què explicava els canvis de nom dels carrers de la vila. Amb l’arribada de la República l’any 1931 el consistori presidit per Antoni Tort acordava, per unanimitat, rotular els carrers de la zona coneguda com a Camp Senyó; un d’aquests carrers era un carrer sense nom, un carrer sota La Rabassada que arribava fins al carrer del Dr. Pujol, com a carrer de Francesc Layret. Després de la finalització de la Guerra Civil el carrer es va passar a anomenar Liberación, i a finals del franquisme ja s’havia catalanitzat i era conegut amb el nom d’Alliberació.
Així, en un escrit aparegut a Forja el 14 de juliol del 1979 un article de P. i P. diu: “L’Ajuntament ha fet una consulta als veïns del carrer Liberación per tal de retornar el nom anterior, Francesc Layret. Alguns veïns no hi estan d’acord, d’altres que això és un nom polític; alguns pregunten qui era...”. En l’escrit, com altres apareguts anteriorment donant a conèixer els trets més destacats de diferents polítics catalans, glossa la figura de Layret.
El 15 de setembre del mateix any es publica també a Forja l’escrit d’impugnació que fan els veïns del carrer de la Liberación a la resolució presa per l’Ajuntament de Castellar. Així, en nom i representació de la quasi totalitat dels veïns ho signen i l’aproven. El 23 d’agost es va celebrar una reunió a l’Ajuntament per tal de buscar un tercer nom per substituir als proposats que no tingués cap caire ni recordança política. Però el dia 31 d’agost l’Ajuntament, en sessió plenària, resol posar el nom de Francesc Layret al carrer. Els veïns volen constatar, per damunt de tot, que el nom del carrer no ha de pertorbar la bona convivència d’unes persones que viuen en un cercle tan reduït ni menys despertar recels en la manera de pensar de cada individu. Així, com a tercer nom neutre i popular, proposen els noms de Pompeu Fabra i Migjorn.
En un escrit publicat també a Forja del 22 de setembre, l’Ajuntament contesta als veïns del carrer i exposa les seves raons per designar el carrer amb el nom de Francesc Layret. En el cas de Castellar hi havia un intent de canviar 14 carrers i després d’efectuar una consulta als veïns afectats, en gairebé tots es va arribar a un acord menys en el cas del carrer Liberación. Atès que els veïns no es posaven d’acord es va acordar una reunió informativa amb l’Ajuntament però sense capacitat decisòria. Considerant tots els aspectes, l’Ajuntament acorda retornar al carrer Liberación el seu nom anterior, el de Francesc Layret, el primer que va tenir quan es va inaugurar i que es considera encara vàlid. L’Ajuntament conclou dient que: “Els noms dels carrers també formen part de la història, de la personalitat i de la cultura d’un poble i creiem que és signe d’estima a un poble conservar-los i no canviar-los per motius purament personals. Aquest és el criteri de tot l’Ajuntament actual, conscient que en aquest cas creiem que hem posat els interessos de tot el poble per damunt d’uns interessos particulars, tal com considerem que és la nostra missió”.
En la mateixa publicació i en la diferents dates, en diverses cartes al director, veïns del carrer donen suport a la recuperació del nom del carrer com a Francesc Layret.
Avui, quaranta-dos anys més tard, aquesta polèmica està totalment superada. El nom de Francesc Layret no el qüestiona ningú, i el nom de Pompeu Fabra dona nom a una plaça a can Carner. Tots contents, oi?
