Va anar d’un pam que no atropellés fa uns dies una dona jove en bicicleta en una cruïlla de plataforma única del centre de Sabadell. Quants maldecaps, si arriba a passar! Tan fort va ser l’ensurt que va saltar de la bicicleta davant del cotxe. Tot seguit, en aixecar-la, em va escridassar: “Que vols matar-me, o què?” Igualment espantat vaig replicar: “No, però venies contra direcció i has volgut passar tant sí com no pel davant quan m’acabava d’assegurar que per la dreta no venia cap vehicle”. I ella: “No compta que vagi en bicicleta?”. “Vaja, per això et pots saltar el codi de circulació i provocar un accident?” Un vianant que va presenciar l’escena també li va recriminar que anava contra direcció. La ciclista urbana irresponsable se’n va anar escuada. El mateix passa sovint aquí al poble, i ho vaig tornar a patir cinc dies després lluny d’aquí. Massa ciclistes urbans irresponsables. En canvi he de dir que aquest estiu vaig presenciar bocabadat, aturat en un pas de vianants, com un d’aquests ciclistes baixava del vehicle i el travessava portant-lo agafat, complint la normativa com cal.
Per si algú ho dubta, la DGT (Direcció General de Tràfic), igual que el diccionari, defineix bicicleta com a vehicle per desplaçar-se, i com a tal, qui el condueix ha de fer-ho respectant les normes establertes que el protegeixen a ell, als vianants i als conductors amb qui es troba. Més atenció, amics! La seguretat de tots és prioritària davant la vostra comoditat.
