Vivim temps complexos. La decepció política, l’augment de la desconfiança i el soroll d’alguns discursos simplistes poden fer trontollar els valors que ens han sostingut com a poble: la llengua, la identitat, la justícia social i la convivència. És innegable que a molts municipis, també a Castellar del Vallès, s’observa amb preocupació el creixement de propostes polítiques que volen aprofitar aquest malestar per dividir, per assenyalar, per trencar el fil que ens ha mantingut units en la diversitat. En vista d’aquest escenari, cal fermesa i claredat. El català és, i ha de continuar sent, la llengua de cohesió social. No és una barrera, sinó una oportunitat perquè tothom qui vingui pugui formar part plena del país. La llengua no es defensa amb por ni amb ressentiment, sinó amb confiança, amb exigència democràtica i amb polítiques valentes. Cal complir la normativa lingüística en el comerç, en les escoles i a l’administració, sí, però cal fer-ho des del respecte, amb voluntat d’integració i no de confrontació.
En paral·lel, la gestió de la immigració no pot quedar en mans de qui només vol fer política amb la por. A Catalunya, som hereus d’una tradició d’acollida, de treball i de barreja, però també tenim dret –i deure– a exigir compromís amb la societat que ens acull a tots.
Per això cal un model d’integració que funcioni: que ofereixi oportunitats reals a canvi d’un respecte actiu a la llengua, als valors democràtics i al marc de convivència.
Els populismes busquen fer-nos creure que tot és blanc o negre, que cal expulsar per poder conviure, que només hi ha lloc per a una única manera de ser català. Nosaltres no ho creiem. Nosaltres defensem una Catalunya amb arrels fondes i horitzons oberts. On la llengua no es resigna, sinó que es projecta.
On tothom que vulgui construir futur és benvingut, però també responsable.
A Junts per Castellar, volem continuar treballant per una vila arrelada, cohesionada i orgullosa de la seva identitat. I ho farem escoltant, parlant clar i proposant solucions. Perquè estimar Catalunya no és cridar més fort, sinó fer que funcioni millor per a tothom.
