23/09/2022 Opinió
Català-castellà, duet inseparable
Josep Manel Martí S.

Deixem en pau la llengua a l’escola. La mala política ho embruta tot. S’equivoca qui afirma des de la tribuna d’opinió “que esa política cerril y de desprecio sistemático a los derechos de los ciudadanos ni siquiera sirvió para ayudar al catalán” (D. Gascón, 15/11/2022, El País). Molt relatiu i discutible, però s’equivoca. Com a professor de llengües del poble des de la Transició, vaig lluitar per la recuperació del català a l’escola i últimament, fora, però també contra els nacionalistes que volien imposar només el català com a llengua dels Jocs Florals Infantils del 1985, per exemple. Els vaig raonar que la millor expressió poètica brota en la llengua de casa i que set de cada deu alumnes de l’escola pública eren de parla castellana, i van cedir. Però alguns anys després ho van aconseguir amb menyspreu del sentit comú, com va fer la Sra. Carme Forcadell a l’institut (2010) demanant que als alumnes acabats de venir de l’estranger els parléssim també en català a la classe de castellà. Quina pedagoga cerril al servei de la política! Castellar és avui una població on la majoria és descendent d’immigrants que es comuniquen en les varietats del castellà, per què no? Però us haig de dir que molts fills d’aquells parlen prou bé el català i m’han deixat sorprès. O sigui que els esforços conciliadors i la bona pedagogia tant de mestres com de pares que es va fer i es fa, ha donat fruit. El que no es  pot negar és que el castellà, a causa sobretot de la influència de les xarxes socials, segueix guanyant terreny. L’animalada irracional per contrarestar-ho seria exigir que als esbarjos es parli en català. 
Per què tanta mala sang d’uns i altres? El més raonable és demanar que s’aprenguin bé les dues llengües i que ens comuniquem com ens vagi millor, però estimant i respectant la llengua i l’interlocutor, i que acceptem que català-castellà seguiran fent duet, inseparables molts anys. 

Comparteix
M'agrada
Comentaris