El març del 2021 vaig fer un article a L’Actual titulat “PSOE i amnistia”. Hi deia que, aquells dies, es va veure un trist espectacle, ja que a la mesa del Congreso el PSOE va votar juntament amb el PP i Vox per evitar que la llei d’amnistia preparada i presentada pels partits polítics catalans, especialment ERC, fos admesa a tràmit. Amb aquesta decisió es van cometre simultàniament tres errors molt greus. El primer: evitar que fos possible ni tan sols debatre sobre l’amnistia, cosa que va privar la cambra de la seva funció principal. La segona, fer miques el famós cordó sanitari al voltant de Vox, tan proclamat i recomanat pel mateix PSOE. La tercera, enviar un missatge de fermesa a la societat afirmant que les lleis impedeixen cap possibilitat de plantejar una amnistia als presos polítics pel referèndum de l’1 d’Octubre. Fins i tot els indults semblaven impossibles, pocs mesos abans, cosa que implicava una perversa hipocresia, ja que el 2000 van ser possibles fins i tot en delictes de sang, com va ser el cas Lasa i Zabala. Era l’època dels GAL. Tots els condemnats, més d’hora que tard, van poder gaudir d’un indult d’un govern del PP o del PSOE. Condemnes de 63 i 69 anys de presó només en van complir 4 i 1 respectivament. També l’afer Marey i els fons reservats van portar a la presó el ministre del PSOE Jose Barrionuevo i al secretari d’Estat Rafael Vera amb una condemna de 10 anys de presó per a cadascun, de les quals només van complir tres mesos gràcies a un indult del govern.
Tres mesos després de l’article es van aprovar els indults i, previsiblement, abans de tres anys després també serà possible aplicar l’amnistia. Per a alguns polítics espanyols les conviccions són tan sòlides com la boira i les afirmacions tan falses com un bitllet de 7 €.
Pel que sembla, quan convé les conviccions i els ideals poden ser canviats fàcilment quan les necessitats obliguen.
Una cosa semblant ha passat amb la possibilitat que la llengua catalana pugui ser usada amb normalitat en el Congreso. Han passat 45 anys des de l’aprovació de la Constitució, en què no ha estat possible parlar en català a la cambra dels diputats. Durant aquest llarg període han estat constants les prohibicions, retirades de paraula i expulsions en relació amb l’ús del català per part de diferents diputats i diputades. Fins i tot això passava exercint de president una catalanoparlant com la Meritxell Batet, que exercia una disciplina molt estricta en la negativa d’utilitzar el català al Congreso. Semblava que era impossible accedir a un dret tan elemental i bàsic en la màxima cambra de representants de l’estat espanyol. I, novament, les necessitats d’un partit que vol governar ho han fet possible. I això converteix la possibilitat d’ús del català en un fracàs i un èxit a la vegada. Fracàs perquè la decisió no neix de la voluntat, de la convicció o de la justícia que haurien d’haver assumit el PSOE i SUMAR. Èxit perquè la necessitat i l’ambició de poder han fet possibles concessions i normalitzacions que poden ser vistes com una conquesta democràtica, però que en realitat només són un reconeixement d’una realitat manifesta en un estat plurilingüístic. Encara que molts s’entestin a no voler-ho reconèixer. En definitiva, no és un canvi estructural sinó conjuntural. Ha estat possible per una qüestió d’oportunitat, però no de sensibilitat i de justícia. Aquesta evidència fa que la decisió presa sigui molt més reversible del que seria desitjable.
Ara el PSOE, especialment en la seva dòcil versió del PSC, se’ns voldrà aparèixer com el gran impulsor de la iniciativa quan, en realitat, durant 45 anys n’ha estat el gran obstaculitzador.
M’atreviria a dir que la possibilitat de celebrar un referèndum d’autodeterminació és igualment possible si les necessitats hi obliguen. No ens hem pas d’enganyar, és una possibilitat molt més difícil que les anteriors, però els catalans hauríem de ser els primers a persistir i evitar renúncies que només aprofitaran els que tenen una visió unitària, centralista i exclusivista de l’estat espanyol.
De tot plegat crec que hem de treure la conclusió que ni el PSOE ni el PP ens concediran res que no es vegin obligats. Per tant la nostra determinació i persistència han de ser fonamentals. És un error enorme votar El PSOE si es vol evitar que governi l’extrema dreta. Es pot aconseguir el mateix efecte votant opcions independentistes ja que, a més a més, també guanyem, com queda demostrat, reconeixement social, cultural, lingüístic i nacional.
La socialista Meritxell Batet va xocar en diverses ocasions amb el parlamentari de la CUP Albert Botran, treient-li la paraula. El 21 de juny del 2022, durant el debat sobre la proposició de llei presentada per ERC, Junts, el PNB, el PDECat, la CUP i Compromís per reformar el reglament, es va acabar retirant la paraula als diputats Montse Bassa (ERC), Míriam Nogueras (Junts) i Albert Botran (CUP). D’això fa només un any i tres mesos.
