El diumenge més proper al 24 de juny, Sant Joan, és cada any el Dia Universal de la Sardana. Per tant enguany va ser el passat diumenge dia 21. En aquesta jornada, arreu, inclosos els casals catalans de tot el món, s’interpreta una sardana escollida entre els autors en què es commemora algun aniversari. Aquest any 2026 s’ha triat la composició Petita ofrena de Francesc Mas i Ros amb motiu dels 125 anys del seu naixement. Per altra part s’encarrega a alguna personalitat redacti un manifest per llegir al major nombre possible de llocs i activitats sardanistes. Tomàs Molina ha estat escollit aquest 2026 per l’eclipsi de sol que enguany es veurà a Catalunya el 12 d’agost. I així pensa de la sardana el nostre meteoròleg:
Manifest del Dia Universal de la Sardana 2026
21 de juny
Autor: Tomàs Molina
Avui celebrem el Dia Universal de la Sardana, una dansa que és alhora música, moviment i comunitat. Una dansa que neix del gest senzill d’agafar-nos de les mans i que, amb aquest gest, construeix un cercle obert on tothom té lloc. Potser per això la sardana no és només una dansa, sinó també una manera d’entendre com un poble es mou junt. És una forma d’equilibri, un coneixement compartit que funciona sense necessitat d’haver-lo teoritzat. Potser és l’única dansa en què la música, la matemàtica i la convivència es troben en un mateix cercle. Quan una rotllana es forma en una plaça, passa una cosa extraordinària: persones diferents, amb històries diverses, s’agafen de les mans i creen una estructura que només funciona si tots els moviments es coordinen. Cada pas és individual, però el moviment és col·lectiu. Cada dansaire compta, però la rotllana es mou com un sol cos. La sardana és, en certa manera, una petita llei de la física aplicada a la convivència: una ona de moviment que recorre el cercle, un equilibri constant entre força i harmonia, entre llibertat i convivència. Quan la cobla toca i la rotllana gira, el cercle respira. En aquest moviment aparentment senzill hi ha una saviesa acumulada de generacions que han après, sense manuals ni fórmules, com fer que una comunitat es mogui junta. Celebrem també aquesta intel·ligència social que la sardana representa. Aquest any ho fem recordant Francesc Mas Ros, en el 125è aniversari del seu naixement: un compositor que va saber entendre profundament l’esperit de la sardana, una música feta per escoltar, però sobretot per ballar. La sardana unitària d’enguany, Petita ofrena, és precisament això: una ofrena senzilla i alhora profunda. Un record que, quan les mans s’uneixen i els passos es compten, la música es transforma en equilibri compartit. Les seves sardanes, clares i elegants, pensades per a la rotllana, ens recorden que tot és un diàleg entre la música i el moviment del poble. La sardana és cultura viva. Ha travessat generacions, places i paisatges, i continua sent un espai de trobada on la bellesa, la convivència, la tradició i la creativitat es donen la mà. Cada dansaire, cada cobla, cada plaça ofereix avui la seva petita ofrena a aquesta dansa que ens identifica i ens uneix. Ballant-la avui, recordem el llegat de Francesc Mas Ros i reafirmem que la sardana continua viva perquè continua essent compartida. Que les places s’omplin de rotllanes. Que la música de la cobla continuï ressonant. I que, agafats de les mans, fem girar la sardana a Catalunya i arreu del món.
Catalanes i catalans, visca la sardana! Visca Catalunya!
