Puntual com cada any tornem a celebrar la Festa Major; aquest any la viurem amb tota la seva esplendor i, després de dos anys, recuperarem totes les activitats que la pandèmia de la Covid-19 ens havia arrabassat.
Com el seu nom indica, una festa major és la celebració més important d’una localitat. Les festes majors són el punt de trobada de la comunitat local i afirma la seva existència com a col·lectiu. A Catalunya, tenen el seu origen en el segle XIII i han perdurat fins als nostres dies tot i que, amb el temps, s’hagin modificat. A Castellar, l’any 1972 la Festa Major va canviar de data, de celebrar-se al voltant de la Mare de Déu d’Agost va passar-se a verals de la Diada.
Farem un repàs de com eren les festes majors a la dècada dels anys 20 i 30 del segle XX. Com recorda Joan Blanquer en el seu llibre Castellar en el meu record, totes les festes majors s’iniciaven amb el repic general de campanes. Avui encara es continua aquesta tradició i amb aquests cops de campana s’anuncien les festes al conjunt de la població.
Com explica Lluís Montagut en la seva Història breu de Castellar del Vallès, les societats culturals i recreatives organitzaven, amb plena autonomia, balls, concerts i altres espectacles com el teatre de titelles i les “sarsueles”.
Tota Festa Major es començava preparant el menjar per a la família, amics i altres convidats i també estrenant vestits, tant els homes com les dones. L’ofici solemne a l’església convocava les autoritats i a la població en general; a la sortida el concert-vermut a les sales del Coral i del Centre amenitzaven amb la música dels diferents conjunts contractats a tal efecte l’estona abans del gran àpat: el dinar de festa major. Cap a les set, a la caiguda de la tarda, tenia lloc la processó, la de la festa major era més oberta i popular que no pas la de Corpus.
Després de sopar i lluint les millors gales els castellarencs anaven al ball a l’envelat, el centre de la festa. Hi havia un ordre de ballables; l’any 1932 era el següent: vals lent, fox-trot, one-step, pericón, black bottom, xotis, tango i vals jota a la tarda; a la nit: on-step, fox-trot, massurka, camel-trot, xotis castís, pas doble, tango, vals, vals Boston, tango, pericón, fox, xotis, pas doble, havanera i vals jota. A la segona part del ball, el cornetí anunciava el ball de rams, on s’oferia a la noia un objecte de poc valor, d’un duret, a finals dels anys seixanta, però de molta significació. A vegades era una flor de paper que es comprava a l’escenari abans de començar el ball. No se sabia quan el cornetí de l’orquestra anunciaria el ball de rams i de vegades, aquest ball especial no coincidia amb la noia amb qui més volies ballar ja que els balls es demanaven amb anticipació.
Com a anècdota, el terra de l’envelat no estava cobert. Es regava per tal que quedés premsat i no aixequés pols, però de vegades, els dies que plovia, s’hi tirava boll, una pellofa de blat que no es feia servir i que es portava de la Farinera; si era de blat tot anava bé però si era d’ordi el polsim feia que et piqués les cames i el coll, sobretot amb les camises emmidonades que es duien i amb la corbata, que era obligatòria per al ball de gala!
El dilluns de festa major era la repetició del diumenge però en petit i sense la celebració de l’ofici solemne i la processó. Aquest dia es jugava al joc de la fletxa, al tir del colom i al tir al plat i també a altres jocs: cucanya, curses de sacs, cavallets, titelles... ballades de sardanes i la cursa ciclista local per als més grans feien de la festa major una festa grossa, una festa per a tots i de tots, grans i petits, rics i pobres.
Per acabar, i seguint amb una tradició que avui encara celebrem, el dilluns al vespre tot el poble s’aplegava a la cruïlla del Passeig, de la carretera de Sentmenat i del Calvari, contemplant i gaudint del castell de focs que es disparava des del terrat de cal Menescal.
Així doncs, que la festa segueixi mantenint vives les nostres tradicions! I si voleu posar banda sonora a la festa l’àlbum de La Trinca Festa Major fa un repàs acurat a tots els actes. Així doncs, alegria, que és Festa Major!
