En el món del futbol, com en qualsevol faceta de la vida, algunes vegades hem d’enfrontar-nos o entomar força situacions incòmodes. Algunes vegades són els dirigents els que han de pendre decisions, d’altres, com aquesta de la que vull parlar, ens venen donades. Com molts de vosaltres ja sabreu, l’entrenador del primer equip de l’entitat acaba de presentar la dimissió. He dit entrenador del primer equip i això no és del tot cert. En Juan Antonio Roldán no era només “l’entrenador”; en Juan Antonio Roldán, ho ha estat tot en aquest club. Goso dir, sense temor a equivocar-me, que venia a ser l’apèndix capaç d’arribar allí on els meus companys de Junta i jo mateix, en qualitat de president, no donàvem peu a abastar.
Aquells que em coneixen saben que poques vegades a la vida m’he espantat, ni com a futbolista, ni com a professional, ni com a persona; també sabeu que mai no m’ha tremolar el pols a l’hora de prendre decisions arriscades, però també us he de dir que, darrerament, en la persona de Juan Antonio havia trobat aquell punt d’equilibri que sempre cal tenir per tal d’optimitzar els recursos. Amb la marxa de Roldán, perdem la figura d’un gran professional, però per davant de tot ens deixa un gran avalador de les coses ben fetes.
El món del futbol marca els seus propis temps. A mi, personalment, m’ha donat alguns disgustos àmpliament compensats per unes grans satisfaccions. No cal dir que haver compartit, en aquests darrers anys, l’amistat i el suport incondicional de Juan Antonio Roldán ha estat la millor. Sempre amb tu, amic. Moltes gràcies per tot. Mai no et podrem tornar tot allò que, sense adonar-te’n, ens has donat.
