Aquest dilluns, 8M, tornem a commemorar el Dia Internacional dels Drets de les Dones. I no ens cansarem mai de recordar i de repetir que els drets de les dones sempre són susceptibles de retrocedir, i que hem de seguir reivindicant-los i denunciant les discriminacions que patim les dones només pel sol fet de ser-ho.
Durant aquest any, condicionat totalment per la pandèmia de la Covid-19, ha quedat palès que, com en totes les grans crisis, una vegada més, aquestes afecten de manera desigual les dones que els homes. Cal recordar la gran contribució de les dones en sectors essencials com el de les cuidadores, netejadores, sanitàries, etc., professions molt feminitzades i precaritzades, tot i la seva vital importància dins la nostra societat.
La crisi de la pandèmia ha causat un fort impacte, ja que hem vist augmentar la precarització de les dones al mercat de treball i una feminització de la pobresa. Una societat que aspira a ser socialment justa no es pot permetre que la meitat de la població, que som les dones, sigui discriminada.
També durant el confinament més dur ha augmentat el risc de les dones a patir violència masclista, exposades a conviure moltes més hores amb el seus maltractadors, amb el difícil accés que pot suposar aquest fet per arribar a fer qualsevol tipus de denúncia, tant a nivell familiar com a nivell dels serveis, que podrien oferir contenció i ajuda.
Un altre repte pendent serà no fer ni un pas enrere, ara que tindrem un partit al Parlament que té el masclisme i la negació de l’existència de la violència masclista a la mateixa base del seu discurs. Quan entren a les institucions partits que van clarament en contra dels nostres drets, hem de romandre més alerta que mai.
Sense anar gaire enllà en el temps, el mes de gener passat, només la lluita veïnal va aconseguir que un mural feminista de Ciudad Lineal a Madrid no desaparegués. El masclisme institucional de Madrid el volia substituir. Es comença per voler esborrar un mural feminista, aquest només es un gest, tot i així prou significatiu, com el de voler substituir el Dia Internacional dels Drets de la Dona pel de les víctimes de la pandèmia, que potser no hi ha més dies a l’any? No han patit prou les dones durant la crisi de la Covid-19? Voler substituir el dia internacional dels seus drets, d’altra banda, és tota una declaració d’intencions.
Aquest any no podrem sortir al carrer a reivindicar tot el que ens queda per fer i per lluitar, ni podrem fer una caminada popular amb gairebé 700 persones, però ho farem de manera diferent, fent arribar el missatge feminista amb les xarxes socials, amb cultura, amb col·laboració amb les entitats, amb petits actes carregats de simbolisme. Un 8M diferent, potser sí, però no per això deixarem de celebrar-lo.
