La Declaració Universal dels Drets Humans proclamada per les Nacions Unides el 10 de desembre del 1948 és un document on s’exposa que els drets i les llibertats de les persones són inherents a tot ésser humà, sense distinció de raça, sexe, nacionalitat, religió, estatus econòmic o social, o qualsevol altra condició. Però, estan avançant les societats en el respecte als drets fonamentals?
Sobre el paper hem de dir que sí. Els valors promulgats a la declaració han estat acollits a escala mundial i la protecció dels drets humans ha millorat considerablement en els darrers decennis, però encara hi ha milions de persones al món els drets dels quals són vulnerats, malgrat que els estats on viuen hagin signat la declaració.
Recentment, hem pogut escoltar el testimoni de la Nadia Ghulam, activista afganesa i escriptora refugiada a Catalunya, que va ser a Castellar aquest mes de novembre participant en els actes del Dia Internacional de la Violència envers les Dones.
Aquesta defensora dels drets humans va patir la guerra civil i el règim dels talibans, i va vestir-se com un home durant 10 anys per poder treballar i mantenir la família.
Va marxar de l’Afganistan fa 15 anys per poder-se curar de les ferides d’una bomba. Ghulam ens explicava que només arrisquen la vida mil vegades els que es veuen empesos a fugir de quelcom molt greu. Afegia que és evident que els talibans se situen al marge dels drets humans, però remarcava que, en la majoria dels casos, els governs occidentals també estan vulnerant els drets universals en no donar acollida a les persones que han de fugir.
Les entitats de solidaritat i cooperació de Castellar del Vallès reivindiquem que cal promoure el fet de pensar i actuar de manera més humana, i afavorir individualment i col·lectivament pràctiques per avançar en els objectius de la justícia global i el respecte als drets humans, a casa i arreu.
