L’any que el FS Castellar va ascendir a 3a Divisió i es va classificar per a la Final4 de la Copa Catalunya
El segon Recordes quan? d’aquesta sèrie esportiva és l’any màgic que va viure el FS Castellar la temporada 2015-16, on una espectacular temporada va servir per aconseguir l’ascens a 3a Divisió nacional i la classificació per a la fase final de la Copa Catalunya, on el FC Barcelona va ser el rival a semifinals.
Potser en aquell moment ningú va ser conscient del que un equip de poble va aconseguir. Ara mateix, uns anys després de la gesta, costa assimilar que un equip ple de sèniors de primer any i amb un inexpert entrenador aconseguís fer història al futsal català. Però es va aconseguir.
La temporada 2015-16 havia de ser un any de traspàs, de relleu generacional. Després d’unes temporades on s’havien aconseguit diversos ascensos amb Rubén Jiménez a la banqueta, l’equip s’havia consolidat en la Divisió d’Honor del futbol català, la categoria ideal per a un club de poble amb els recursos econòmics justos.
La marxa dels veterans i l’ascens massiu de juvenils -incloent-hi el tècnic Borja Burgos- ho deixava tot en incertesa, ja que ningú era capaç de predir com s’adaptaria la joventut de l’equip a una categoria potent. Al seu favor, la gran temporada de l’equip juvenil, que va perdre l’ascens de categoria en l’últim sospir la temporada anterior.
Tot quedava en mans de Burgos com a comandant de la nau, assistit per Xavi Plana (2n entrenador i delegat) i Arnau Mimó (fisioterapeuta) i una munió de joves jugadors, complementats per l’experiència d’homes com Roger Carrera o els germans Albert i Manel López.
L’equip va començar a treballar la temporada a finals d’agost, molt aviat tenint en compte que l’any s’iniciava a finals d’octubre i la majoria d’equips van començar a mitjans de setembre. Aquesta va ser una de les claus que van permetre a Burgos acoblar l’equip amb èxit, donant un rol a cadascun dels jugadors dins i fora de la pista. El treball del tècnic castellarenc va ser encomiable, convertint-se en el líder de l’equip i el referent del treball dur.
L’equip, amb molts amistosos de pretemporada, no sorprenia ja a ningú després de les dues primeres golejades en l’arrencada de la lliga, amb un contundent 7-3 enfront del Racing Pineda i 2-6 amb el Futsal Arenys. Un 6-3 enfront del Manlleu en la tercera jornada va refermar el liderat dels taronges, compartit amb un potent FS Canet, l’equip més potent de la categoria amb diferència i fet per ascendir. L’ISUR terrassenc, sempre a l’aguait, no va donar treva en tota la temporada.
La ratxa va durar fins a la jornada cinc, quan el Ripollet, equip de mitja taula, va aconseguir imposar-se per 3-5 al Joaquim Blume, una derrota però que no va minvar els ànims dels castellarencs, que tornaven a aconseguir una nova golejada enfront del Can Calet (1-5) per posar-se com a líders en solitari pel davant del Canet.
Amb una bona arrencada, el FS Farmàcia Yangüela Castellar es va mantenir durant tota la temporada en els llocs capdavanters, compaginant l’excel·lent any amb la sorpresa en les eliminatòries inicials de la Copa Catalunya. Aquesta competició permet als equips de divisions inferiors -des de la 2a B nacional fins a la 3a Catalana- lluitar per un dels dos llocs en la final a quatre, on esperen el FC Barcelona i el Indústries Garcia de Santa Coloma, únics representants catalans en la Divisió d’Honor espanyola, la màxima categoria.
El Castellar va eliminar sense gaires esforços al Can Calet (5-2) en segona ronda, on accedia directament per coeficient. En tercera ronda, ni més ni menys que la Pia Sabadell, tercer millor equip del moment a Catalunya per coeficient i derbi veïnal.
La Pia Sabadell, equip de 2a B dues categories per sobre, va arribar al Blume amb la confiança pels núvols, pensant en el tràmit per continuar vius. Però potser no esperaven trobar-se un pavelló ple a vessar amb més de 600 ànimes: un infern taronja que va donar ales als seus jugadors, que a la mitja part dominaven per 4-1. Un arbitratge dubtós en els últims segons, afavoria l’empat a cinc del rival, que queia als penals. David va tombar a Goliat i el Castellar seguia viu a la Copa.
Sergi Bracons celebra el quart gol del partit enfront la Pia || Q. Pascual
L’apoteosi s’apoderava del Joaquim Blume en quarta ronda, després de superar a L’Hospitalet Bellsport (4-3), un altre rival de 2a B. La ‘Taronja Mecànica’ es convertia en mata-gegants i tothom ja enviava espies per a seguir els seus partits. Deixaven de ser l’equip de poble menyspreat pels rivals, per a ser un contendent a tenir en compte. La màgia d’un Blume novament ple, va empènyer a un equip colossal.
El Sant Cugat FS era el següent rival. Un rival que va naufragar estrepitosament encaixant un 5-0 davant dels homes de Burgos, van semblar més cavalls salvatges que jugadors de futbol, en una nova nit màgica a Castellar.
Només un partit els separava ja de la fase final, una final a quatre que va començar com a una quimera, però que ara quedava a la punta dels dits. El Castellar ja era l’equip de moda de Catalunya en el futbol regional i tothom parlava ja de la seva proesa. El Futsal La Unión, un dels clàssics del futsal català, dirigit per Javi Rodríguez -un dels millors jugadors de la història- aterrava a la vila molt avisat.
Però el miracle de creure va fer possible un 3-1 i posar els dos peus a la final a quatre, fent història en el futsal català per ser la primera vegada que un equip de Divisió d’Honor aconseguia una fita com aquesta. El Castellar ja era el campió moral de l’edició 2016 de la Copa Catalunya.
Edició en paper de L'Actual 380 || L'Actual
Van haver de passar uns mesos per saber que la fase final s’havia de jugar al Nou Congost de Manresa i enfront del Barça d’Andreu Plaza i Paco Sedano. Era el partit somiat per tots, la cirereta d’un pastís cuinat a foc lent per l’equip i l’afició castellarenca.
"Gaudirem de la Copa, però competint" va anticipar el tècnic en una entrevista a final de temporada.
El 6 d’octubre del 2016 serà una data recordada per sempre per jugadors, cos tècnic, directiva i afició. Uns 500 aficionats taronges van envair part de les 5000 localitats del Nou Congost per donar suport al seu equip en un duel desigual entre un dels millors equips del món -el Castellar off course- i un dels més poderosos.
I el Barça no va donar opció. 0-11 i una jornada per recordar, passant a l’eternitat amb lletres d’or.
Així va sortir publicat a L’Actual:
Notícia a L'Actual de la Final a 4 Manresa 2016 || L'Actual
També podeu veure el vídeo del resum de la final de la Federació Catalana de Futbol.
Però la ‘Taronja Mecànica’ encara seguia lluitant per l’ascens de categoria. Després de l’esforç extra en la Copa, en lliga va acabar en tercera posició amb 60 punts, a només dos del Canet FS i a un de l’ISUR, els dos equips que van guanyar-se l’ascens directe. Els de Burgos van acabar amb un balanç de 19 victòries, tres empats i quatre derrotes, superant al líder per 4-3 en l’última jornada.
L’ascens però, va arribar un mes després via administrativa, gràcies a ser el millor tercer dels tres grups de la Divisió d’Honor, tancant la millor temporada de la història del club.
“Potser ara ens desmuntaran l’equip i s’emportaran els millors jugadors” recordo que va dir-me Borja Burgos. “No pateixis, primer marxaràs tu” li vaig respondre, anticipant el talent del tècnic castellarenc, que dues temporades després -va classificar a mitja taula a l’equip en el primer any a 3a Divisió- va fer el salt a la Pia Sabadell, per aterrar al CN Sabadell on encara entrena a 2a B.
