El FS Castellar va agraïr el suport de l'afició_617x412
El FS Castellar va agraïr el suport de l'afició - Quim Pascual
L'ambient taronja a la grada va ser espectacular - Quim Pascual
Francesc Gallardo, el president, celebra el moment amb el Txec Tarruell - Quim Pascual
El barcelonista Ferrao al terme del partit amb l'afició castellarenca - Quim Pascual
Manel, Sequera, Bateria, Darío i Àlex es fotografien junts - Quim Pascual
El porter del FC Barcelona, Paco Sedano, signant autògrafs - Quim Pascual
07/10/2016 Esports
A l'eternitat amb lletres d'or
El FS Castellar viu una jornada històrica contra el FC Barcelona a les semifinals de la Copa Catalunya
Albert San Andrés

Estrelles del rock. Això és el que van ser ahir a les 19.00 h els jugadors del FS Farmàcia Yangüela Castellar, quan van saltar al parquet del Nou Congost de Manresa. Amb la grada completament taronja i el FC Barcelona al costat, la 'Taronja Mecànica' gaudia del millor premi que podia rebre després de la gesta aconseguida durant la passada temporada. El partit d'un equip que es guanya l'eternitat, ensenyant com un petit club un dia va desafiar als més grans.

Passats uns minuts de les cinc de la tarda arribava a la zona esportiva del Nou Congost de Manresa un autobús des de Castellar del Vallès. Un autobús ple d'il·lusió, somnis i esperança, ple dels jugadors i cos tècnic del FS Castellar.
Encara no eren gaire conscients del que minuts després anaven a fer: ser el primer equip que jugant a la Divisió d'honor catalana arriba a una final a quatre de la Copa Catalunya.

La bandera amb l'escut penjada dels pals al punt més alt de la façana principal era la primera de les sorpreses que es trobaven els taronges només arribar. La primera pressa de contacte amb la pista d'un pavelló de 5000 localitats -quintuplicant la capacitat del que estan acostumats- era la segona.

Després dels primers moments de nerviosisme, tocava atendre les qüestions tàctiques al vestuari habilitat per l'ocasió. Borja Burgos repassava les instruccions amb una inusual expectació, amb tres fotògrafs i una càmera de televisió.

Els jugadors donaven per fi el salt a la pista per començar l'escalfament i eren rebuts com a herois pels més de 300 castellarencs arribats amb els tres busos que el club va disposar per la final o els que ho van fer en cotxe particular desafiant la forta tempesta d'abans del partit al Bages.
A l'altra banda, el tot poderós Barça que debutava en competició oficial aquesta temporada, després de refer l'equip amb estrelles de renom mundial i un nou entrenador a la banqueta, Andreu Plaza.

Els castellarencs, encara molt nerviosos, feien el seu tradicional escalfament, mirant de reüll als que són els seus ídols esportius. Burgos dissimulava, tractant que no es notés la seva tensió i nervis, però difícilment ho podia amagar. A una banda i altra de la pista es deixaven veure les diferències entre els dos clubs.

Pocs minuts abans de les set en punt, els dos equips saltaven al parquet encapçalats pels dos porters, Josep Maria Martínez de banda castellarenca i Paco Sedano pels culers. Els castellarencs eren rebut en olors de multituds i com autèntiques estrelles amb crits i aplaudiments de la fidel afició del club. Els noms dels que jugaven com a locals eren corejats mentre que els del Barça eren xiulats.

Començava el partit i Burgos feia sortir d'inici a Josep Maria a la porteria, Javi Hervás, Àlex Martínez, Albert López i Aleix Navarro, mentre que Plaza escollia a Sedano, Marc Tolrà, Joao Batista, Adolfo Fernández i Diego Quintela.
L'allau barcelonista no es feia esperar, demostrant que qualsevol errada es pagaria molt cara i en només un minut i 21 segons, Quintela anotava una assistència creuada de Joao.
El nerviosisme lògic dels taronges els passava factura i menys d'un minut després era Quintela qui assistia a Adolfo per fer el segon. El Barça només havia de buscar l'error dels castellarencs per anotar, però després del segon, la temprança de l'equip de Burgos canviava, resistint els embats del totpoderós rival, que colpejava una i altra vegada darrera l'altre com un martell la porteria defensada pel capità.

Martínez ensenyava la seva millor versió, traient pilotes fins i tot amb el cap i evitant que el rival ampliés l'avantatge. Deu minuts aguantava l'equip arribant a porteria contrària amb cert perill, abans que el brasiler Alex Bateria fes el tercer pels blaugranes. Javi Hervás tractava de reduir distàncies amb un xut des de la banda, però no podia batre a Sedano, molt atent.

Un altre brasiler, Rómulo Alves, feia el quart. El de Fortaleza, que debutava oficialment amb el seu equip, robava una pilota a la defensa per batre a plaer a Martínez. Adolfo (m.18) i Quintela (m.19) feien marxar als barcelonistes amb un 0-6 al lluminós del Nou Congost.

Ja amb més calma la segona part començava amb la 'Taronja Mecànica' disposada a aconseguir una èpica remuntada i Burgos feia debutar al juvenil Roger Martínez a la porteria.
En un sol minut el Barça aconseguia dos gols amb Rómulo i Dyego a la finalització. Quintela anotava dos minuts després a passi de Joao (0-9).

Tot i el resultat, el FS Castellar desenvolupava el seu joc i Manel López gaudia d'una clara ocasió per fer el gol de l'honor amb assistència de Navarro. Txec Tarruell, Iván Sequera i Albert López també ho intentaven sense sort i amb un Juanjo Angosto molt inspirat sota pals a la segona part. El gadità Jesús Aicardo feia el 10è gol a la contra i Joao tancava el marcador, batent a Gerard Gomà (0-11).

Es posava fi als 40 minuts de joc més intensos fins al moment d'un equip que ha d'aprendre de l'experiència de jugar amb un dels millors equips del món de futsal. D'un premi guanyat amb molt d'esforç i perseverança per part dels castellarencs i un partit difícil d'oblidar.

Al terme del partit, Borja Burgos com és habitual parlava amb L'Actual del moment que acabaven de viure: "la derrota era el més probable, però estic molt content perquè l'equip ha donat la cara i ha buscat les ocasions. L'únic que ens ha faltat ha estat el gol per poder-ho celebrar amb la nostra gent". El tècnic de Castellar valorava la dificultat d'aguantar l'allau d'un equip com el Barça i va explicar que "hi ha moments, quan ells pujaven un parell de marxes que ens feien dos gols de cop. Hi ha hagut estones del joc on hem pogut plantar cara a la nostra manera. Estic molt orgullós del meu equip".

A l'altra banda, Andreu Plaza va explicar que "aquest era un partit com ens interessava, per poder acoblar els nostres jugadors i mirar de jugar amb calma. Nosaltres volem ser un equip dominador del joc. És molt important per a nosaltres guanyar la Copa Catalunya, ja que l'equip està necessitat de títols i era molt important començar guanyant".

Un dels que més va gaudir la semifinal va ser el Francesc Gallardo, una de les grans ànimes del club i que va organitzar el desplegament castellarenc a Manresa, amb samarretes taronges, autobusos i petits detalls de gran club, va explicar a aquest mitjà que "només ens ha faltat la guinda del gol de l'honor" mentre va afegir que "estem molt satisfets amb la nostra participació i des de la Federació Catalana i l'Ajuntament de Manresa ens han felicitats per l'actuació del nostre club. L'afició mereix una nota de 20, ja que ha donat color a mig pavelló animant i donant suport al seu equip".

Sergi Bracons també va parlar de l'experiència de jugar contra un equip professional: "s'ha intentat. Hem sortit amb moltes ganes. L'única il·lusió era poder marca un gol, però no ho hem aconseguit. Ho seguirem intentant per poder tornar de nou. Després de tants mesos esperant per poder jugar, ha estat tot un somni poder jugar contra el Barça".

Manel López, també parlava amb L'Actual, explicant que "ha estat un partit espectacular i un premi a tota la temporada. Per nosaltres tot un somni poder arribar". El Manel, que va estar a punt de deixar l'equip a final de la temporada passada va afegir que "creia que per la meva edat no podia aportar el que l'equip necessitava, però després d'un estiu mogut i amb tothom pressionant-me perquè em quedés, crec que ha estat un encert haver seguit en aquest equip. Gaudeixo molt jugant amb aquest equip i poder arribar amb ells a un partit així, es converteix en un moment únic. No t'acabes de creure el que estàs vivint amb l'afició, l'equip rival que normalment veus per la tele, tot...".

Al final del partit, els jugadors dels dos equips es feien la foto per la història i es donaven un bany de masses amb l'afecció, signant autògrafs i fent-se fotos amb la grada taronja que va dominar els decibels al Nou Congost durant tot el partit. Un punt el de l'afició, que acabava per escriure amb lletres d'or el pas a l'eternitat de la 'Taronja Mecànica'. La gran família del FUTBOL SALA CASTELLAR. Així, amb majúscules.

(Podeu veure el vídeo del resum del partit clicant aquí)

Comparteix
M'agrada
Comentaris