Exportant talent taronja a Sabadell

Segurament tenen part de culpa del descens del FS Castellar a Divisió d’Honor, ja que l’Aleix Navarro, el Roger Carrera i el Josep Maria Martínez eren la columna vertebral d’aquella ‘Taronja Mecànica’ que ens va meravellar a tothom les dues últimes temporades. Però segurament, si hi ha un culpable, aquest és el Borja Burgos, tècnic d’aquell conjunt que va fer història arribant a la fase final de la Copa Catalunya, enfrontant-se al FC Barcelona.

Després de fitxar pel Futsal Pia de Sabadell, Burgos -millor tècnic regional de la temporada 2015/16- va confiar en una bona part dels jugadors amb els quals va assolir l’èxit amb el FS Castellar, amb el que va ascendir a Tercera Divisió nacional, després de classificar-se per a la recordada final a quatre de Manresa.
Ara, després d’una primera temporada d’exportació de talent a Sabadell, els quatre extaronges han tornat a fer història de nou, aconseguint tornar a jugar una fase final de la Copa Catalunya, una fita que el Futsal Pia no havia aconseguit mai.
Burgos, que porta quatre temporades d’ascens imparable a la banqueta, sap que tot èxit té un final, però segueix lluitant per sumar objectius.

“A la lliga se’ns va quedar un regust amarg, ja que depeníem de nosaltres per quedar tercers i classificar-nos per a la Copa del Rei, però tot i aquest error, hem d’estar contents” explica el tècnic, que va tenir un començament de lliga difícil.
“El Josep Maria s’ha fet amb la titularitat i s’ha convertit en un dels cinc millors porters de la categoria, podent anar a més encara. El rol del Roger és diferent del que tenia al Castellar, no tan protagonista, però molt regular i rendint a un nivell molt alt. L’única pena ha estat l’Aleix, que ha recaigut de la lesió de genoll i no ha acabat de tenir continuïtat, tot i que seguim tenint la mateixa confiança en ell” va repassar el tècnic, que en només quatre anys ha passat d’entrenar un juvenil a fer-ho en Divisió d’Honor, Tercera nacional i Segona B.

Burgos segueix sent un malalt de la seva feina, amb un toc metòdic, treballador i persistent i confessa que la pròxima temporada entrenarà al juvenil del FS Castellar per què “ho puc compatibilitzar amb la Pia”.
“El Castellar és el meu club, mai m’amagaré. La Pia és més com una feina i al final aniré on cregui que la meva carrera pot avançar. Aquesta és la meva casa, segueixo passant i sentint l’estima que ens vam guanyar durant els últims anys” confessa.

Burgos recorda les nits de glòria al Blume amb les eliminatòries de la Copa: “va ser una comunió especial entre club, afició i poble. Millor que el partit del Barça va ser el de La Unión. Va ser únic i irrepetible aconseguir-ho amb un equip humil amb gent de la casa i això no es paga amb diners. Va ser inimaginable i molt especial”.

Però ara és més ambiciós i per aquesta segona vegada a la Copa Catalunya ja no vol un rival concret per passar-ho bé. Vol guanyar. Amb la Pia ho veu possible i vol aconseguir arribar a la final, tot i que reconeix que “és un regal” et toqui qui et toqui a la fase final.