L'esport com a teràpia

Juny de 2009, una data difícil d'oblidar per a la família Pistón degut a un canvi radical a la seva vida. Aquell dia, el seu fill Manuel va patir un greu accident de transit mentre conduïa la seva moto. En Manuel, un jove de trenta tres anys amant de l'esport, va patir un dany cerebral que el deixaria en estat vegetatiu per a la resta de la seva vida, segons el diagnòstic mèdic. Un cop molt dur per a qualsevol persona, però un cop que no va derrotar a la família.

El dany cerebral és una lesió que pateix el cervell com a conseqüència d'un traumatisme cranioencefàlic o bé un accident cerebrovascular, el que coneixem com a ictus. Aquest tipus de lesió no entén d'edats i es pot donar en qualsevol moment de la vida d'una persona.
Independentment del moment en el que es produeix la lesió, tot i que s'ha de tenir en compte el grau d'aquesta, les conseqüències en major o menor mesura són les mateixes: dèficits motor, sensorials i cognitius. Aquests tractaments en la majoria dels casos són de caire privat, fet que suposa una despesa molt important per part de les famílies ja que les sessions d'aquest professionals que ofereix el sistema públic són insuficients. Aquest va ser en cas den Manuel. La seva família des del primer moment va lluitar per tal que el seu fill rebés la estimulació necessària a les seves necessitats, fet que passat el temps ha donat peu a que els metges el qual el van atendre en un primer moment no donessin crèdit al que veien, ja que recordem, van comunicar a la família que quedaria en estat vegetatiu.

Però sens dubte, la millor teràpia per a en Manuel ha estat i és, continuar practicant esport. La seva família volia que el seu fill ho continues fent, ja que abans de l'accident era molt actiu, així que van buscar associacions i esports adaptats. Des de fa uns anys, durant una tarda a la setmana, practica hoquei en cadira de rodes a l'equip ADB Barberà Hoquei, un dels quatre clubs catalans que ofereix aquesta modalitat d'esport i del qual tres dels seus jugadors formen part de la selecció espanyola d'hoquei adaptat.

El requisit imprescindible per a poder formar part de l'equip és patir un dany cerebral o bé paràlisis cerebral. L'adaptació d'aquest esport consisteix en disposar d'una cadira de rodes elèctrica, la qual ha de tenir una alçada de 10 centímetres respecte al terra pel tal que pugui passar la pilota sense dificultats. Es pot jugar amb un stick o com és el cas den Manuel amb un en forma de T que s'acobla als peus de la cadira de rodes. L'objectiu d'aquest esport és el mateix que al hoquei no adaptat, fer el màxim de gols possibles a l'equip contrari, tot i que l'objectiu primordial i més important és millorar l'autoestima i l'autoconfiança dels jugadors i també, de les seves famílies.
Des de que en Manuel és jugador d'hoquei la seva vida ha fet molts progressos. La seva mobilitat i la seva autoestima han millorat molt, per que cal afegir que, a més d'entrenar un dia a la setmana, a més, l'associació es dedica a fer sortides culturals millorant també les seves relacions socials.

Malauradament, tot i la gran labor que aquest tipus d'esports i associacions duen a terme per aquest col·lectiu, són poc conegudes ocasionant la majoria de vegades que no rebin prou subvencions o ajudes per part de les entitats corresponents.
Per conèixer més a fons com funciona l'hoquei amb cadires de rodes i les activitats de l'associació, us podeu dirigir a la seva pàgina web www.hoqueiadaptado.com