Ari Escuder, Aniol Cidoncha i Iu Chamanel: "Els castellers són com la nostra segona família"

· Què són els dosos?
Iu Chamanel (IC): Del pom del castell, són els dos que aguanten  l’acotxador i l’enxaneta. Depèn del castell, si és un 5 o un 7 som tres dosos.

 · Per què vau fer-vos castellers?
Aniol Cidoncha (AC): Jo veia castellers des que vaig entrar a la colla. Em semblaven unes estructures molt xules i vaig decidir provar-ho.
Ari Escuder (AE): En el meu cas, feia molt temps que anava a tallers. I sempre li deia a la mare que volia provar. Un dia que vaig fer un taller que em va agradar molt, vaig saber que l’endemà hi havia assaig i hi vaig anar.

· Els castellers han esdevingut per a vosaltres una mena de colla d’amics?
IC: Jo, personalment, penso que és la meva segona família. Fa un temps, vaig fer un càsting per a una cosa que necessitaven els castellers. Vaig dir que era com la meva segona família perquè me’ls estimo molt, m’hi sento molt còmode i molt ben rebut.
AE: Hi ha molta gent de la nostra edat. A més, hi ha amics que coneixem del poble.

· Quantes persones formeu part actualment dels Capgirats?
IC: En un assaig normal poden venir unes 50 persones. Però de camises repartides, que vol dir que tu t’has de guanyar la camisa fent una sèrie de coses, n’hi ha unes 200 pel poble.

· Com us guanyeu les camises?
AC: S’ha d’anar a dues actuacions i deu assajos.
IC: Això és ara, però quan nosaltres vam entrar havien de ser dues actuacions a casa, les dues que fem a l’any. Per tant, si entraves més tard d’una, ja havies d’esperar com a mínim un any i mig. I d’assajos n’eren uns quants.

· I mentre no obteniu les camises, què vestiu?
AE: Samarretes, i no puges a les actuacions, només als assajos.

· Quins castells esteu fent ara?
AC: Els més difícils. El 3 de 7, el torre de 6, el pilar de 5 i estem provant el 4 de 7. Primer hem d’assegurar els que tenim, abans d’entomar castells amb més  dificultat.
IC: És que la pandèmia ens va aturar i, és clar, fins a finals de la temporada passada no ens vam recuperar. Ara és una altra cosa.

· Què heu après aquests anys d’estar als Capgirats?
AE: Jo he après a confiar més en la gent, cosa que abans no feia. Per fer castells, necessites confiança perquè si no no surt bé, el castell.
IC: Jo he après a ser un grup, a anar tots a l’una, i com que es tracta d’un treball en equip, he après a saber a coordinar-me entre tots per acabar fent, en aquest cas, els castells que hem aixecat.
AC: Jo he après a tenir molta companyonia entre tots, perquè si cau un, cauen tots. I hem de confiar tots entre tots.

· A més, quan us desplaceu ho acostumeu a fer en autocar. I sempre hi ha àpats després de l’actuació...
IC: Sí. I moltes vegades aquests dinars o sopar es fan amb els membres de les altres colles amb qui actues. I vulguis o no, també fas molta amistat.

· Hi ha rivalitat en colles semblants a les vostres?
IC: No. I personalment els castells no els veig com una cosa de rivalitat, de competència entre colles. És més aviat una cultura que ha arribat a un punt molt alt. És millor potenciar la companyonia que no pas una rivalitat entre colles. A la lliga que estem nosaltres, les colles s’ajuden molt les unes a les altres en una diada, això no ho veuràs en les colles de gamma extra.

· Hem parlat molt de castells, però també és molt important la música de les gralles. Les heu tocat?
AC: Vaig tocar el tabal mentre estava lesionat del turmell.  Va ser molt maco, però quan em vaig recuperar vaig tornar a fer castells.

·  Acostumen a haver-hi lesions en el món casteller. Això no us frena a l’hora de fer castells?
AE: Pots agafar una mica de temor, però després, a còpia de repetir pujades i més pujades, aquella por desapareix.