Pau Duran: "La ràdio és imbatible. L’han donat per morta moltíssimes vegades"

· Què és per a tu la ràdio?
És un mitjà imbatible. L’han donat per mort moltíssimes vegades i no hi ha manera d’acabar amb ella.

· Quan vas començar en el món de la comunicació?
Soc sociòleg, documentalista, una mica actor i també he fet feines d’aquelles que no vols ni pensar-hi. Fa gairebé vint-i-cinc anys em van convidar a un programa de ràdio a fer una secció. Em va agradar. Aquí vaig provar per primera vegada aquest verinet.

· I la primera parada professional al mitjà va ser a Ràdio Castellar. Com recordes aquella etapa?
Estava tot molt integrat i pensa que encara no existia L’Actual de paper. La ràdio era un lloc d’entrada i de sortida. Hi passava molta gent. Tothom es coneixia i s’ajudava. Anàvem a les botigues a buscar patrocinis, a fer el programa amb els avis... Recordo que fins i tot es va fer un estudi d’audiència! M’agradava molt veure el xup-xup del poble. La sentia molt connectada al municipi. Estava al programa La Drecera amb Carla Sanmartín. Era cap a l’any 2006.

· Quin és el millor record que tens d’aquella època?
Vaig fer amics d’aquells que queden, que vas seguint al llarg de la vida, com Jordi Gelabert o Jordi Mas. Amb Jordi Mas vam decidir deixar la ràdio a la vegada sense saber-ho, per marxar a treballar a Andorra. No havíem tingut temps d’explicar-nos-ho pel ritme de la vida.

· L’experiència a Andorra va ser molt diferent de la d’aquí?
Tinc la sensació que tot ho vaig aprendre a la ràdio i la televisió pública d’Andorra. La velocitat d’allà és molt més alta, i les oportunitats més variades. Has d’aprendre a fer moltes coses molt ràpid i el creixement professional era exponencial. Quan confiaven en tu perquè veien que ho feies bé, després d’un projecte en venia un altre. Quan tornes a Catalunya, el ritme és intens però la velocitat és molt més lenta. Aquí encara vas de cul, però canviar de posició, donar-te a conèixer, fer contactes, és diferent.

· A la tornada, RNE Ràdio 4 i la SER t’obren les portes.
A Ràdio 4 vaig formar part del programa La ràdio dels sentits, que va posar en marxa Pilar Sampietro, que era aleshores la cap de programes. Era una graella modular i connecta moltíssim amb els pòdcasts que es fan ara. Cada unitat per si sola podia ser escoltada independentment però amb un fil integrador. A Espècies protegides de la SER també va ser molt intens. Era un programa que funcionava molt bé i vam fer un pas endavant. Era una casa molt especial. Tenies a la taula del costat Gemma Nierga, quan venia de Madrid, Francino. De cop i volta estàs envoltat de gent que radiofònicament has admirat.

· I la roda torna a girar, i passes per més emissores fins a arribar a Ràdio Sabadell.
Va sortir aquest projecte, que era molt engrescador. El món de l’actualitat és molt intens. Vaig haver d’aturar el projecte que tenia amb monòlegs. El vaig posar en marxa quan va arribar la crisi econòmica del 2009, que va ser un tsunami. Tots els mitjans començaven a retallar i sentia que corria davant del tsunami. Vaig trobar un curs d’El Terrat sobre monòlegs, i vaig veure que això connectava molt amb mi. Dona’m un micròfon que t’explico la meva vida, i a sobre riuràs! Jugava a explicar la meva veritat, el meu dolor per fer riure. Em vaig formar durant dos anys en l’àmbit dels monòlegs stand-ups, i vaig crear dos grups. Però la compatibilitat era difícil. Quan veus que no pots preparar-te un text per provar-lo en un open mic, o que has d’ajornar una actuació... Aquest ritme et passa factura i el cos et diu prou. És un toc d’alerta! El projecte de Ràdio Sabadell m’agradava molt i ho vaig apostar tot.

· On creus que ha tingut més sentit la teva feina: a la ràdio local o als mitjans més grans?
En els mitjans molt grans tens la sensació que tot allò que fas té molta més repercussió, però no saps si de tot plegat en queda alguna cosa. Tot es crema molt de pressa. En canvi, la ràdio local és més vivencial. Va més enllà de posar-se al dia quan vas de camí a la feina en el cotxe, o quan estàs esmorzant. Tinc la sensació que les històries que s’expliquen serveixen més als oients. 

Un tret principal del teu caràcter?
Sociable
Un defecte que no pots dominar?
Tossuderia
Una persona que admires?
La meva dona, l’Èlia
Quin plat t’agrada més?
L’arròs a la cubana
Un llibre?
‘El fill del xofer’, de Jordi Amat  
Una sèrie?
Les primeres temporades de ‘Vikings’
Un grup de música?
The Beatles
Una ciutat?
Florència, hi vaig viure un any
Un viatger pendent?
Liverpool
Un racó de Castellar?
El Pavelló Puigverd
Un desig?
Tenir salut