Rosa Fullola Rue és la tiktoker nonagenària @sosolisa95 - CEDIDA
Rosa Fullola Rue és la tiktoker nonagenària @sosolisa95 - CEDIDA
28/01/2021 Entrevista
Rosa Fullola, Tiktoker nonagenària: "El que més m’agrada és ajudar la gent. Això em dona vida"

Acaba de fer-ne 95, i té 123,1K seguidors i gairebé 5 milions de ‘m’agrada’. És l’àvia més moderna i juvenil de Castellar del Vallès, i ara, després de tota un vida dedica al tèxtil, triomfa a Tik Tok amb la seva filla Rosa Mari ‘Rousse’.

Rocío Gómez

· Com comença la teva aventura a Tik Tok?
Durant el confinament, perquè la meva filla volia distreure’m. El primer vídeo va ser sobre la guerra. No m’esperava aconseguir tants seguidors, ni fer-me tan coneguda. Quan la situació millori, ens agradaria fer una trobada amb els amics que hem fet. Tenim un bon grapat de números de telèfon! La gent s’ha abocat molt a mi, m’estimen molt.

 

· De fet, has pogut conèixer artistes com Índia Martínez. Què significa per a tu?
No tinc paraules per explicar-ho. Índia Martínez em va dedicar una cançó, i després va compartir el meu vídeo d’agraïment a la seva pàgina. És molt emocionant, tot plegat. Un cop em van reconéixer en un restaurant de Lloret de Mar, i fins i tot el lampista. No me’n sé avenir! Molta gent jove em demana a Tik Tok que la saludi o que la feliciti. El que més m’agrada és ajudar la gent. Això em dona vida.

 

· Com vas viure el confinament?
Estava acostumada a sortir, a passejar cada dia, i de cop i volta va arribar el confinament! Al principi va ser molt dur, però amb el Tik Tok m’ho vaig passar un mica millor.

 

· Quan decideixes de què parlaràs als vídeos?
Ho rumio abans d’anar a dormir, i quan em llevo li explico a la meva filla i ens hi posem.

 

· Quins són els vídeos que tenen més èxit i es fan més virals?
Tots els que surto pujant amb el  salvaescales, perquè em faig un fart de riure amb la meva filla i això els encanta, als meus seguidors. També els agrada molt quant parlo de l’època en què vaig viure en un castell.

 

· Vas viure en un castell?
Sí, quan tenia dotze anys vaig viure-hi dos mesos i mig. Els meus oncles eren els masovers del castell de Sant Marçal de Cerdanyola. Els propietaris van marxar a França durant la guerra, i els meus tiets se’n van fer càrrec.

 

· En vull saber més!
Hi ha moltes històries per explicar  sobre el castell , i algunes les trobaràs al meu Tik Tok. Per exemple, un dia vaig trobar un botonet en una xemeneia, el vaig pitjar i van sortir moltes joguines, i fins i tot una bicicleta. Un altre dia, mentre passejava pel castell, vaig baixar unes escales i de cop i volta vaig ensopegar amb un túnel amagat. Vaig avisar el meu tiet, i després d’inspeccionar-lo, vam descobrir que hi havia un carruatge abandonat i que el camí arribava fins a Barcelona.


· M’han explicat que tenies la mà trencada arreglant ossos.
Quan treballava a la indústria tèxtil, un dia, no em preguntis per què, una senyora s’havia fet mal i li vaig posar bé l’os. Des d’aleshores, quan algú del barri es feia mal, venia a casa i li arreglava. Fins i tot vaig ser massatgista de la Unió Esportiva Trullà. Era com una osteòpata.

 

· Com era la vida a la fàbrica?
Tenia dotze anys quan vaig començar a treballar al tèxtil. Recordo que em van dir: “Si vols treballar, t’hauràs de posar pantalons i premsar”. Dit i fet. Era una empresa petita de Sabadell, i em pagaven 10 pessetes. Després vaig entrar a la Joan Borràs Ponsa i vaig treballar-hi 25 anys. Si hagués pogut, m’hauria agradat ser metgessa.

 

· Per a tu la religió és molt important. Per què?
Perquè soc molt cristiana, i estimo molt Déu. De ben petita ja resava, i amb set anys vaig fer la comunió. Era molt espavilada. Amb vuit anys ja sabia llegir i escriure. De seguida que m’assabento que algú pateix o té qualsevol problema, reso per ell.

 

· Rosa, has viscut gairebé un segle. El món, com el veus, ara?
El món el veig més fred que no pas abans, sobretot pel que fa al caliu de la família. Ja no és com abans.

 

· A casa sou molta colla?
Uns quants! Tinc dos fills, el Pere i la Rosa Maria. A més, tinc quatre nets: el Pau, l’Anna, la Jeanne i la Maria. Fins i tot tinc besnets: l’Isis, l’Ivan, el Zeus i la Venus.

 

· Un consell per a la gent jove?
El més important és que s’estimin força els seus pares i també els seus avis, i sobretot que no tinguin mai mandra per fer les coses.

 

 

11 RESPOSTES

Un tret principal del teu caràcter?
Pateixo per tothom que pateix


Un defecte que no pots dominar?
Tot m’agrada ràpid


Una persona que admires?
La meva filla Rosa Mari


Un tiktoker?
@manuylamama


Quin plat t’agrada més?
La paella de la meva filla


Una pel·lícula?
‘Allò que el vent s’endugué’


Un músic?
Antonio Machín


Un llibre?
La biografia de Santiago Ramón y Cajal


Un paradís?
Menorca


Un viatge somiat?
On va néixer Jesús


Un racó de Castellar?
La Catedral del Vallès, l’església

Comparteix
M'agrada
Comentaris