Júlia Carbonell: "Treballar amb nens és relativament fàcil, són molt més sincers"

· Amb la pandèmia a ratlla, quines són les principals consultes sobre pediatria aquests dies?
En pediatria estem tenint molt volum de feina perquè estan tornant les malalties que habitualment vèiem durant l’hivern. És típic que a pediatria augmenti molt la feina a l’hivern en comparació amb l’estiu. Venen per bronquitis, per virus respiratoris. L’any passat vam tenir una treva perquè la Covid-19 va acaparar la resta de virus, però aquest any sí que ho estem notant. A més, als mesos d’abril, maig i juny es va produir un pic previ d’aquest tipus de malaltia.

· Com recordes els mesos més complicats de la Covid-19 a l’hospital Trueta?
La pandèmia la vaig viure a pediatria. Al principi vam continuar treballant igual al servei, però va arribar un moment en què la situació estava tan malament que l’hospital va decidir que calia utilitzar algunes de les plantes per a l’hospitalització de pacients amb Covid-19. La planta de pediatria és una de les poques plantes on totes les habitacions tenen sortida d’oxigen, i per tant els interessava especialment. Les urgències i les hospitalitzacions de pediatria es van moure a l’Hospital Santa Caterina de Salt. Tota la pediatria de Girona es va concentrar allà durant tres mesos.

· Un any després, els sanitaris us heu recuperat de l’esgotament físic i emocional?
En l’àmbit de la pediatria no podem  parlar que hem fet un sobreesforç en aquest sentit. Vam patir les restriccions com la resta de la població, i si se’ns va requerir a alguns de nosaltres, vam donar un cop de mà a altres serveis. No puc parlar en nom de la gent que sí que ha fet un esforç molt diferent.

· Ets metgessa per vocació?
No. Sempre m’han agradat molt les ciències, la biologia em cridava l’atenció. Però no ho vaig tenir clar fins a l’hora de triar, però crec ho he encertat. També em va passar amb l’especialitat de pediatria. Hi ha moltes especialitats que m’haurien agradat, però la pediatria té aquest punt diferent de treballar amb nens.

· Els pediatres estan fets d’una altra pasta?
La veritat és que una mica sí. Treballar amb un nen és relativament fàcil, perquè són molt més sincers i el tracte és molt més senzill. Ara bé, de vegades és difícil valorar què els passa, entendre què els passa. Un adult s’explica millor. D’altra banda, també tractes amb els pares i cal tenir en compte que són els seus nens

.

· Vens de família de metges?
Soc la primera. Ni tiets, ni avis, ni pares. Ningú. Sé que els meus dos avis volien ser metges i van començar els estudis, però els van haver de deixar per situacions personals.

· D’alguna manera vas acabar el que ells van començar. Quants anys fa que ets metgessa?
Fa tres anys que estic fent la residència, i quatre que vaig fer el MIR. Per tant, fa quatre anys que soc doctora.

· En tota la teva trajectòria quin ha estat el moment més dur?
Treballar en pediatria és molt bonic perquè quan cures el nen o marxa a casa millor de com ha arribat, la satisfacció és molt gran, però també tens una part molt negativa. Hi ha nens que estan molt malalts, nens que no se’n surten. Això són espines clavades,  són situacions dures de passar.  El que sempre marca més és el primer. Feia sis mesos que estava en la residència i va ser un any especialment dolorós.

· Confesses que admires la teva germana Cèlia. Per què?
És una persona que trobo molt a faltar i tinc una admiració molt gran per ella. La Cèlia és a Beirut fent un màster de drets humans. És un país que està en una situació molt complicada i crec que ella és molt valenta. Ens vam veure l’estiu passat, però en aquest context, la comunicació és una mica més difícil.

· Una de les teves grans aficions és viatjar. Quin és l’últim que has fet?
La setmana passada vaig ser a Noruega. És un país molt gran i poc massificat, amb molta natura. Hi trobes tranquil·litat absoluta. M’agrada conèixer altres cultures i perdre’m al país, improvisar però també organitzar el viatge. També vaig gaudir molt a Irlanda i moltes capitals europees.

11 RESPOSTES

Un tret principal del teu caràcter?
La ironia

Un defecte que no pots dominar?
Soc perfeccionista

Una persona que admires?
La meva germana Cèlia

Quin plat t’agrada més?
Les costelletes de xai

Un llibre?
Una bona novel·la negra

Una sèrie?
‘House’

Un grup de música?
Obrint Pas

Un viatge per fer?
Palestina

Una ciutat?
Girona

Un racó de Castellar?
El Puig de la Creu

Un desig?
Tornar a una mínima normalitat