L’or de Kíiv és el moment de més èxtasi de la meva carrera

· Com vas començar al bàsquet?
Vaig arrencar a la Pia de Sabadell amb els meus amics. De ben petit ja era molt alt i m’agradava el bàsquet. Era conscient que podia destacar i després d’uns anys allà va fitxar-me el Barça, on vaig poder formar-me des dels 11 anys i fins als 18 al Barça B, quan ja vaig començar amb la meva carrera.

· Com va ser aquesta etapa de formació al Barça?
Conservo molts amics d’aquella època. El Barça sempre et dona l’oportunitat de millorar molt i formar-te al nivell més alt. Jugar allà et possibilita accedir a la selecció espanyola, on vaig estar amb tots els equips. També vaig tenir la primera experiència professional, en un equip on estaven Jaka Lakovic i Luboš Barton, i Alfred Julbe d’entrenador. Guardo molts bons records d’aquella època a LEB Or.

· Dos ors europeus amb la selecció espanyola sub-16 i sub-20!
Els tinc guardats a casa amb molta estima, ja que sé que és una cosa molt difícil d’aconseguir. Amb la sub-16 va ser a Kíiv el 2013 i crec que és el moment de més èxtasi de la meva carrera esportiva. Guanyar-ho amb 15 anys va ser una il·lusió inigualable. Ho teníem tot en contra, amb unes eliminatòries horribles contra seleccions com Lituània, Turquia, Croàcia, Itàlia i Sèrbia, els principals favorits.

· I del Barça a la Lliga universitària nord-americana, un salt que a qualsevol jugador li agradaria!
Vaig decidir anar-hi no pel bàsquet, sinó per poder estudiar empresarials i aprendre bé l’anglès. Tenia l’objectiu de completar ràpidament els estudis. Allà hi ha qui juga i estudia amb calma fins als 30 anys, però no ho vaig voler allargar, tot i que encara tenia un any més per jugar abans de fer el salt a la G League. Al draft de l’NBA no crec que hagués entrat, i quedar-me un any més era allargar-ho sense necessitat. Vaig decidir treure-m’ho de sobre i arrencar la carrera esportiva professional aquí.

· Què et vas emportar d’allà?
La mentalitat més competitiva que tenen els americans. Si surts a l’expectativa et trepitgen el coll. Si esperes veure d’on t’arribaran els cops, se’t mengen i has begut oli. Allà surts a la pista amb la idea de portar la iniciativa i ser tu qui mana i no ser la víctima.

· Com va ser la tornada dels EUA?
Vaig fitxar pel Peñas Huesca. Trobava molt a faltar la família, la cultura i el menjar. El Huesca va donar-me una oportunitat bona, amb contracte de rookie. Aquest és un club que s’esforça perquè el jugador estigui bé i que tracta i forma els joves molt bé. Li guardo molta estima i cada estiu vaig de vacances per allà, també perquè la meva parella és d’Osca.

· I d’aquí al debut a l’ACB!
Era el meu objectiu esportiu! Vaig fitxar pel Saragossa. Els estic molt agraïts per l’experiència, i la ciutat m’encanta i hi conservo molts amics. És una ciutat ideal, sense els embussos d’altres i on no falta res. Un lloc on aniria a viure. L’experiència va ser brutal. La temporada de després va arribar-me l’oferta del Covirán Granada, que estava en la lluita amb l’Estudiantes per pujar a l’ACB.

· Aconsegueixes l’ascens a Granada i, de nou, a l’ACB.
Vaig fer bons números en l’ascens, però la temporada següent no vaig tenir gaires minuts. Es fitxen estrangers molt bons i són els que porten el pes. Vaig fer-me lloc a la rotació durant un temps, gràcies a entrenar bé. Va haver-hi moltes lesions i es van fitxar més jugadors i després hi havia overbooking a l’equip. Va ser una mica decebedor.

· I arribes al CB Tizona de Burgos.
És un club que està creixent molt, després d’haver hagut de començar pràcticament des de zero. Quan estaven a punt de pujar a l’ACB no ho van fer pel preu del cànon i després d’una denúncia el van abaixar i ells van començar des de les primeres categories nacionals. S’hi treballa bé i hi faré la tercera temporada.

· I, a banda de l’esport, què recordes de Castellar?
Hi vaig viure fins als cinc anys i en guardo bons records. El recordo molt com a poble, un aspecte que ara no té, ha crescut molt. Quan la mare anava a la perruqueria jo em quedava fora parlant amb el del bar. També recordo molt el col·le, el Bonavista. De fet, tot i haver marxat, hi vaig néixer, i a tot arreu surto com a jugador d’aquí. 

11 RESPOSTES

Un tret principal del teu caràcter?
La lleialtat

Un defecte que no pots dominar?
Rancorós

Una persona que admires?
El meu cosí Marcel

Un animal?
Els gats

Un llibre?
‘Els jocs de la fam’

Un grup de música?
SFDK

Una pel·lícula?
‘Django desencadenat’

Una ciutat?
Saragossa

Un viatge pendent?
Un safari a Tanzània 

Un racó de Castellar?
El pati de l’Escola Bonavista

Un somni?
Una casa amb vistes al mar