Josep Manel Vidal: "Em fixo en els detalls perquè és allà on neix la poesia"

· Quan vas venir a Castellar?
Soc de l’Alcúdia de Crespins, un poble que és a uns set quilòmetres de Xàtiva. Jo treballava en un col·legi concertat i, en retallar línies, alguns mestres ens vam quedar fora. Vaig entrar a la borsa de treball de Catalunya, com han fet molts mestres valencians, i la veritat és que em van cridar de seguida. Vaig venir a Castellar l’any 2018. Des de llavors treballo a Terrassa, a l’Escola Sant Llorenç del Munt. Podria haver tornat al País Valencià, però el cor se’m va quedar aquí. I Castellar em fa sentir com a casa, s’assembla molt a Xàtiva: té ànima de poble però dimensió de ciutat. 

 
· Parlem de la teva faceta literària, has escrit sempre?
Sí, sempre. El que passa és que no sempre ho feia públic. El primer pas el vaig fer cap al 2008, amb l’esclat dels blogs. Vaig obrir el meu, que es diu Filant prim i que era a Blogspot. Allà vaig començar a compartir textos. Ara encara hi segueixo escrivint i publicant, però ho faig amb WordPress. En un moment donat, l’editorial Germania buscava noves veus i em van proposar fer un recull per publicar. A partir d’aquí, vaig passar de la virtualitat al paper i ja no he deixat d’escriure. És una necessitat. Sempre dic, recordant l’escriptor Joan Fuster, que deixar d’escriure és una mica com morir-se. És ben bé així, per a mi.

· Sobretot tries la poesia?
Vaig començar amb la poesia en prosa, i és un gènere en què em sento molt còmode. He tingut l’orgull de rebre reconeixements importants, com el Premi Maria Mercè Marçal de Poesia amb L’endemà de totes les fosques o el Premi Ciutat d’Elx de Poesia, entre d’altres. La poesia em permet dir moltes coses a través de la metàfora. També tinc dos llibres narratius: La llum de les estrelles mortes, amb relats una mica distòpics i de ciència-ficció, i Tots els dies seran setembre, més realista. Ara mateix tinc sis llibres publicats, en total.

· T’és difícil combinar la docència i l’escriptura?
Molt. La docència no s’acaba quan surts de l’escola. Sempre estàs pensant, preparant, anticipant. Escriure requereix una energia mental que sovint costa trobar.

· Sobre quins temes escrius?
Sobretot, sobre l’amor i les relacions humanes. I mantinc una reflexió constant sobre l’actualitat social, cultural i política, especialment pel que fa als seus efectes quotidians, humans i col·lectius. La meva poesia no és críptica. Pot tenir ambigüitat, però ha de ser accessible. Jo treballo molt amb imatges concretes, amb detalls que expliquen emocions sense dir-les directament. Això permet que el lector se les faci seves. En la narrativa també hi afegeixo una reflexió social sobre el present. Quan escrius ficció, de vegades, la realitat t’acaba avançant.  M’agrada fer una lectura crítica i humana del present. 

· Parlem de l’ofici, del teu procés d’escriure.
En narrativa necessito tenir clar el principi i el final. Si no, em perdo. En poesia sí que escric més a raig, a partir d’una emoció o una imatge. El soroll no em molesta gens; tinc molta capacitat d’abstracció. Soc molt observador, no ho puc evitar. Em fixo sobretot en els detalls, perquè és allà on neix la poesia.

· Hi ha alguna història sobre la qual no escriuries mai? 
N’hi ha una de molt personal: el procés de la malaltia de la meva mare, el càncer. Vaig escriure un dietari mentre ella vivia, però em va demanar que no ho expliqués a ningú. Encara tinc el manuscrit. Té valor literari, però també tinc un pacte íntim no escrit amb ella que em costa trencar.

· Què llegeixes habitualment?
De tot: poesia, narrativa, assaig. Ara estic acabant un assaig feminista molt valent d’una autora d’origen àrab, Najat El Hachmi. Als meus fills sempre els costa regalar-me llibres perquè sovint ja els he llegit, els ho poso difícil [riu]. 

· Tens algun projecte literari en marxa, ara?
Projecte pensat com a llibre, ara mateix no. Escric peces breus, articles i reflexions que publico al blog filantprim.cat o allà on puc. A poc a poc.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
La paciència

Un defecte que no pots dominar?
Les ganes de parlar

La teva paraula preferida?
M’agraden totes les paraules

Quin plat t’agrada més?
L’escudella (en valencià, ‘puchero’)

El teu autor preferit?
Vicent Andrés Estellés, Wisława Szymborska i Stephen King

Un llibre?
‘Llibre de meravelles’ d’Estellés

Un músic?
Odessa (el grup de la meva filla)

Una pel·lícula?
‘Begin again’

Un viatge pendent? 
Nova York

Un racó de Castellar?
El Puig de la Creu

Un desig?
Fer un món més just, solidari i compromès