A7303484 1_1440x961
Jordi Serra, fotògraf aficionat i viatger empredeït Quim Pascual
28/05/2021 Entrevista
Jordi Serra: "He trobat 64 varietats d’ocells a Sant Feliu del Racó"

És un amant de la fotografia i dels viatges. Li hauria agradat ser pintor, però la vida el va portar a dirigir una oficina bancària. Sempre el trobareu amb una llibreta i els pinzells a la mà, afició que ha recuperat arran del confinament

Rocío Gómez

· M’ha explicat un ocellet que t’agrada molt la fotografia.
Soc aficionat a la fotografia en general, i últimament, d’ocellets en particular. El meu pare també era aficionat a la fotografia, i tot allò que estava relacionat amb l’art sempre m’ha cridat l’atenció. En aquella època, dedicar-te a alguna cosa semiartística era prohibitiu. En comptes de dedicar-m’hi, em vaig dedicar a la banca, i m’hi vaig passar quaranta-dos anys treballant. M’hauria agradat estudiar a l’Escola Massana, però l’any 65, a Sant Feliu de Racó... Era complicat.

 

· Sobretot fas fotografies de natura. Per què?
Vaig començar a fer fotos en els viatges –perquè soc un viatger empedreït–, i feia reportatges amb diapositives, i ara en digital. Un cop em vaig jubilar, vaig començar a fer fotografies d’ocells. Tothom em deia que no n’hi havia, però el que passa és que la gent sent, però no escolta. Aleshores, em vaig proposar demostrar que sí que hi havia ocells a Sant Feliu.

 

· Quantes varietats has captat?
Fa prop de quatre anys que surto a fer les fotos, i n’he trobat seixanta-quatre. Ara hi ha espècies que no hi són, però per contra n’han arribat de noves. Al bosc és difícil de trobar-los perquè no tenen menjar. És més fàcil a la vora del riu o del camp, o dels arbrers fruiters. Sant Feliu del Racó està ple de pardals, però també hi ha moltes mallerengues i rossinyols. Com era de pagès, coneixia moltes espècies, però és cert que m’he hagut d’especialitzar.

 

· Quina és la millor època per fotografiar-los?
La primavera i les primeres hores del dia són el millor moment. Tot i que algunes espècies com el rossinyol, els trobaràs més fàcilment a la tarda, al capvespre. A més necessites dues coses: paciència i una càmera potent, amb un teleobjectiu o estabilitzador per captar-los volant.

 

· Penges les fotos a la xarxa?
No, no tinc xarxes socials ni cap web. Faig les fotografies per a mi, però si algú té interès, les hi puc ensenyar. Soc una rara avis, per no tenir no tinc ni WhatsApp. M’he passat molts anys enganxat al telèfon.

 

· També has reprès la pintura arran del confinament.
Sempre havia dibuixat a llapis, però arran del confinament, i després de la jubilació vaig reprendre la pintura. Durant el confinament vaig pintar moltíssim. Una altra cosa que m’encanta és fer retrats, però retrats furtius. No m’agrada que la gent posi, perquè no és natural. En els viatges, si puc, aprofito per fer retrats amb la càmera i després faig pintures de les fotos. 

 

· No pots viure sense la pintura, la fotografia i... els viatges!
Sí, amb la meva dona som molt aficionats a viatjar, però no ens busquis a la platja, a la sorra, fent volta i volta. Tenim pendent des de l’any passat anar a Irlanda, i és el primer viatge que farem després de la pandèmia.

 

· Quants països heu visitat?
Una cinquantena, i alguns països fins i tot hem tornat per visitar-los a fons. La Xina, el Vietnam, Tailàndia, Kènia, Tanzània, Botswana, Namíbia, els EUA, el Canadà, pràcticament tota Europa... És difícil enumerar-los. Un dels viatges que més em va impactar va ser al Machu Picchu. Em vaig passar tot un dia observant-lo, i em va encantar. També són una meravella els temples de Myanmar, a Birmània. L’últim viatge llarg que vam fer va ser a Jordània, i Petra és una cosa que també s’ha de veure. Tenim pendent de visitar el Iemen, però no sé si quedarà res dempeus després del conflicte bèl·lic, i també volíem anar a la Patagònia. 

 

· Sou sibarites o de motxilla?
Per la nostra edat, no som ‘motxilleros’ però sí que hem dormit a l’Àfrica en tenda de campanya, que té el seu mèrit. Les nits de l’Àfrica no es poden explicar, s’han de veure. El cel et cau a sobre. No veus negre, només veus estels brillants. El cel, les olors i els sons de l’Àfrica són irrepetibles.

 

· Quin seria per a tu el paratge més bonic de Catalunya?
M’agrada molt l’Empordà, però em quedo amb el congost de Mont-rebei, que el vaig fer amb caiac. 

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Honrat 


Un defecte que no pots dominar?
Tossut


Una persona que admires?
Oriol Junqueras


Quin plat t’agrada més?
L’arròs amb ceps


Un ocell?
L’oriol 


Una pel·lícula?
‘Novecento’ de Bernardo Bertolucci


Un llibre?
‘Las sirenas de Bagdad’, de Yasmina Khadra


Un grup?
Dire Straits


Una ciutat?
Istambul


Un viatge per fer?
Patagònia


Un racó del Vallès?
La Mola, des de la Rocassa

Comparteix
M'agrada
Comentaris