Joan Moreno SEM_950x634
Joan Moreno a la base del SEM de Castellar - CEDIDA
13/04/2020 Entrevista
Joan Moreno: "Sense l'esforç i col·laboració de la ciutadania, no ens n'hauríem sortit"

Fa prop de catorze anys que és tècnic d'emergències sanitàries a Castellar del Vallès. Joan Moreno ens explica com es viu la pandèmia de la Covid-19 a la base municipal del SEM

Rocío Gómez

.- Com a treballador del SEM, aquest episodi del coronavirus és el més dur que has viscut?
Nosaltres treballem per l'empresa concessionària del servei d'emergències i transport sanitari, Falck VL. Durant tots aquests anys hi ha hagut moments molt difícils però han estat puntuals. Una situació sostinguda en el temps i amb la duresa d'aquest episodi, ningú que estigui treballant en el món sanitari l'ha viscut.


.- Com són els Equips de Protecció Individual (EPIs) de què disposeu?
Els protocols de seguretat i els EPIs que fem servir són força comuns en l'àmbit de la salut. Fem servir mascaretes de protecció, tant les quirúrgiques com les FP2 i les FP3. També fem servir ulleres o pantalles per protegir-nos de possibles esquitxos als ulls, i bates d'aïllament. Aquests són els EPIs que hauríem de fer servir, una altra cosa és qui n'hi hagi de disponibles tal com estableixen els protocols. La mascareta quirúrgica, que és la que tothom coneix, és la que es fa servir pel pacient normalment, i serveix per aïllar de possibles contagis, que el malalt pugui contagiar altres persones. El protocol per als Covid-19 és l'aïllament complet: bata, mascareta, guants i, si és possible, la pantalla de protecció facial.


.- Quin és el protocol de seguretat durant els serveis?
S'ha establert la restricció en el contacte i ús del material dins del domicili i dins de l'ambulància. Intentem minimitzar tot el que podem el contacte amb el pacient com ara prendre constants i mesures. Intentem que es prenguin a l'hospital. De la dotació de l'ambulància, només un entra al domicili per fer la consulta de com es troba el pacient. Si podem evitar que els dos estiguin en contacte amb el pacient, millor. A l'hospital passa exactament el mateix. Intentem mantenir tota la distància possible. Un cop tenim el pacient a l'hospital, la nostra tasca principal és tornar a la normalitat, i això vol dir netejar a fons, la desinfecció de tot el vehicle.


.- Quines són les emergències més habituals que esteu atenent?
De tota mena. Segueixen havent-hi infarts o patologies traumàtiques, però és veritat que des que tenim aquest episodi, la majoria de serveis que fem, gairebé el 80%, estan vinculats al coronavirus tot i que depèn del dia. La majoria de serveis que fem són pacients amb febre, que tenen patologies respiratòries i sensació d'ofec. Aquests símptomes generen angoixa per la càrrega emocional de saber que tens o que pots tenir aquesta malaltia que es desconeix.


.- Com és el dia a dia del SEM aquestes jornades?
Quan arribem, el primer que fem és revisar tot el material, el vehicle i l'equipament sanitari. Això s'ha fet sempre, com també una revisió mecànica de l'ambulància. Després ens posem a disposició del centre coordinador per atendre tota classe d'urgències. Val a dir que, tenint en compte que la majoria de serveis són susceptibles de ser malalties infeccioses, ens passem tot el dia recollint pacients, netejant el vehicle i preparant-lo pel següent servei, i reposant materials i EPIs. Tot plegat, dividit en jornades de 24 hores o 12 hores en funció de la unitat. Fem una mitjana d'entre 8 a 10 sortides en una guàrdia. Si abans un servei el fèiem en una hora, ara aquest mateix servei en converteix en dues hores. Abans d'arribar al domicili t'has de vestir amb els EPIs, quan arribes a l'hospital el fet d'informar sobre el pacient és molt més lent, i després has de fer la neteja i desinfecció del vehicle. En molts casos, hem d'esperar que ens aprovisionin de nou amb material per poder tornar a sortir a fer serveis. Tot s'ha alentit i s'ha fet més feixuc.


.- Heu tingut problemes de subministrament?
Sí, durant aquest episodi hem tingut molts problemes de subministrament, un fet que ha estat comú a tot el sector sanitari. Nosaltres hem tingut i seguim tenint problemes de subministrament amb els EPIs bàsics. Hi ha hagut una mala previsió de la durada i de la duresa, de les necessitats que tindríem amb aquesta pandèmia. Ningú no va preveure que hi hauria una necessitat tan gran de mascaretes i de guants. A les unitats no disposàvem de pantalles de protecció facial i de bates podies tenir un parell per cotxe, però era anecdòtic per a un dia molt puntual. En canvi, ara se n'utilitzen a tots els serveis. La despesa de material és molt elevada i el problema és que seguim estant igual. Aquesta última setmana s'ha solucionat mínimament perquè ha arribat alguna partida de mascaretes però és un pedaç per passar tres o quatre dies. Si no n'arriben més, tornarem a estar igual. Darrerament també hem tingut un problema greu d'abastiment amb els guants. Se'ns estaven esgotant. Pel que ens han explicat, hi havia comandes retingudes pel govern espanyol i comandes retingudes a duanes, i el material arriba amb comptagotes. El problema és que hem de subsistir amb material de fabricació casolana o dubtosa, a més de les donacions que fan particulars i empreses. Estem treballant en unes condicions lamentables. Des del tercer dia de l'arribada del virus, les empreses, els magatzems i proveïdors ens van dir que no tenien estoc de material. Vam passar de fer servir una bata d'aïllament al dia, a fer servir la mateixa durant setmanes.

.- Quan arribes a casa has de mantenir algun protocol especial?
No som coneixedors si som portadors del virus a la nostra roba o al nostre calçat, i hem de prendre unes mesures d'higiene més específiques. Quan arribes a casa deixes el calçat a la porta, i intentes canviar-te de roba i dutxar-te abans de fer petons o una abraçada a la família. Tot i que ja vas de carrer i que l'uniforme ja no el portes, t'has canviat de roba sense haver-te fet una dutxa completa. Sempre tens aquella por de poder fer partícip d'aquesta malaltia la teva família sense que en tinguin la culpa.


.- Què opines de les mesures que s'han pres des de l'administració pública?
El govern d'Espanya es va equivocar no confinant la gent quan tocava. No es va saber llegir el que ens venia tenint en compte que altres països ho estaven vivint en carn pròpia. No vam fer cas del que ens arribava des de la Xina o Itàlia, i el drama que estaven vivint el vèiem com una cosa llunyana. Ningú va preveure que això ens arribaria amb la duresa que ens ha arribat. Un cop ens ho hem trobat, s'ha fet una gestió tan curosa com ha estat possible, però en molts moments ha estat d'una improvisació elevada. No hi ha hagut previsió de materials ni d'espais. Tanmateix, hem demostrat ser una país treballador i solidari. La gent s'ha posat a treballar per trobar solucions a les mancances que teníem. S'ha de reconèixer que ho hem sabut fer en un clima molt complicat perquè no ha estat només un problema nostre sinó a tot el món.


.- Quines són les teves reivindicacions des del SEM en aquest sentit?
Que la gent prengui consciència que tots podem ajudar d'una manera o d'una altra. Ens hem de quedar a casa, evitant el contacte evitem la transmissió de la malaltia. Amb tot, tenir aquesta malaltia no és cap vergonya. Si algú l'ha tingut o la té, ha de comunicar-ho al seu entorn perquè preguin unes mesures especials per evitar els contactes que es poguessin produir. Un cop es solucioni la situació, ja tindrem els contactes i les relacions que ara no tenim. Quan tot això s'acabi espero que siguem prou intel·ligents per analitzar-ho amb perspectiva, i veure què s'ha fet bé i què s'ha fet malament, i preveure que pot tornar a passar. Les administracions han de ser previsores. S'ha d'invertir més en sanitat, educació, en consum de proximitat i també en tenir proveïdors de proximitat perquè la clau de tot plegat l'hem deixat a la Xina, que és el país que proveeix ara tot el planeta. Tots ens barallem per aconseguir els mateixos recursos del mateix proveïdor.


.- A Castellar heu rebut donacions de material per part d'empreses i del conjunt de la ciutadania?
Empreses i particulars ens han fet arribar mascaretes quirúrgiques o fetes a casa, pantalles d'autoprotecció o bates d'aïllament de confecció casolana. Sense el seu esforç i col·laboració no ens n'hauríem sortit. A Castellar hi ha hagut molta col·laboració empresarial i ciutadania però la majoria de material ha anat fora. Per exemple, vèiem com es regalava amb una generositat admirable milers i milers mascaretes i de guants quan a nosaltres a les unitats del SEM Castellar els hem hagut de racionar, i fins i tot, hem hagut d'anar a la base a per més guants perquè els que ens havien donat no ens aguantaven per tota una guàrdia. Ens hem hagut de moure molt, i ningú no ens va preguntar què necessitàvem. D'una banda estem molt agraïts però de l'altra estem enfadats i desorientats per aquesta descoordinació i manca de control. Si no hagués estat per les aportacions no tindríem pantalles de protecció facial, guants, mascaretes i bates. Ara mateix no tindríem EPIs. És una situació comuna arreu del sector. Hi ha metges treballant amb bosses d'escombraries i això és el primer món. És una situació lamentable.


.- Un dels sectors amb més contagis, justament, és el de professionals sanitaris.
Prop del 20% dels contagiats per coronavirus són personal sanitari, quan a altres països és d'un 6% o 7%. No és perquè siguem mals professionals sinó perquè no hem disposat del material adient per treballar. Se'ns ha venut que podíem treballar només amb guants i mascareta mentre que en altres països treballaven amb un uniforme amb un grau de protecció elevadíssim. La solució passa per tenir-ho present, analitzar-ho i després invertir en sanitat i no repetir les retallades que s'han fet. El CAP de Castellar era una centre d'atenció primària de 24 hores, i tot això no s'ha recuperat. S'han recuperat càrrecs polítics, sous i moltes coses prescindibles. Una bona sanitat i una bona educació garanteix que el futur serà més digne per a tothom. Sanitat pública avui i sempre.

Comparteix
M'agrada
Comentaris