Margarida Gubern: "Sempre dic que soc una mica de tot i molt de res"

Margarida Gubern, veïna de Castellar. || Q. P.

17/07/2026 Entrevista

Margarida Gubern: "Sempre dic que soc una mica de tot i molt de res"

Seguint l’exemple del seu pare Alfons, sempre s’ha sentit atreta per la natura, la pintura, la cultura i altres disciplines. S’ha implicat en entitats culturals i esportives del poble perquè, sobretot, sempre l’ha mogut la curiositat

Marina Antúnez

Afegeix el teu comentari

· Els teus primers records estan molt lligats a Can Cadafalch?
Hi vaig començar a anar de ben petita amb els pares i la meva germana. El pare hi anava a pintar. Sempre explico que vaig començar a caminar a l’era de Can Cadafalch. Recordo els animals, les gallines, les ovelles, les vaques... Per a una criatura tot allò era un paradís. Recordo l’arribada dels pastors de la transhumància. Per a nosaltres era una festa veure aquell ramat immens.

· Aquells estius et van marcar?
Sí, perquè allà vaig aprendre a estimar la natura. Tot era molt senzill i, alhora, molt intens. Allà em sentia lliure. També recordo els pastors asseguts al voltant del foc, tocant el flabiol i explicant històries del camí. El meu pare sempre deia, mig rient, que tots afirmaven haver vist el llop.

· El teu pare Alfons és un referent?
Suposo que tothom està orgullós del seu pare, però en el meu cas també hi havia la vessant artística. Li agradava sortir al camp amb el cavallet i pintar directament el paisatge. Crec que d’ell he heretat aquest amor per la natura. No sé si ve de Can Cadafalch, del meu pare o de totes dues coses alhora. Quan jo devia tenir onze o dotze anys va començar a organitzar cursets de pintura a casa. Hi venien nois i noies durant l’estiu i després sortien pels voltants de Castellar a pintar del natural. Ara se’n diria un grup d’urban sketchers, però aleshores simplement agafaven els estris i sortien a fer apunts del paisatge. Jo hi anava sempre. La meva germana també hi venia alguna vegada, però qui hi va continuar amb més constància vaig ser jo. Aquells cursets, amb el temps, es van convertir en colònies d’estiu.

· També feies pessebres, oi?
El meu pare hi estava molt implicat i jo l’ajudava des de ben petita. Era un món gairebé exclusivament masculí, però hi anava igualment. M’agradava veure com es construïen els pessebres i ajudar en tot el que calia. Amb els anys també vaig formar part del Grup Pessebrista de Sant Feliu del Racó, on ja hi havia més presència femenina.

· I vas ser pionera de l’esport femení en una època poc habitual
Sense plantejar-m’ho així. Quan es va obrir el gimnàs municipal només hi podien anar nois, però jo tenia moltes ganes de fer gimnàstica. Vaig insistir tant, fins i tot vaig anar a veure l’alcalde Llorenç Casas, finalment m’hi van deixar entrar i, durant un temps, vaig ser l’única noia. Poc després també vaig formar part del primer equip femení de bàsquet de Castellar. Érem un grup de noies amb moltes ganes de fer esport i d’obrir camí.

· L’associacionisme ha estat una altra constant a la teva vida
A través del meu pare vaig entrar a l’Ateneu i al teatre amateur. He estat vinculada molts anys a aquesta entitat i sempre he gaudit molt pujant a l’escenari, fent d’actriu. Mai he deixat de ser sòcia de l’ETC mentre l’entitat ha estat activa, en soc la més antiga. Però bé, sempre dic que he estat una mica de tot i molt de res, però la veritat és que m’agradava participar en tot allò que es feia al poble.

· I què me’n dius, del Centre Excursionista de Castellar?
També forma part de la meva vida des de fa més de seixanta anys. He caminat molt, tot i que sempre dic que soc més farigolera que muntanyenca. M’agrada sortir, descobrir camins i gaudir del paisatge. De petita ja anàvem caminant fins a Can Cadafalch i, amb només sis anys, vaig anar a Montserrat a peu. Caminar sempre ha estat una manera de viure.

· Com és la Margarida d’avui?
Fa anys que estic jubilada, però continuo activa. Camino dues o tres hores cada dia, dibuixo, surto amb un grup d’urban sketchers, participo en activitats culturals i continuo molt vinculada a Castellar i a Sant Feliu del Racó. I m’agrada recórrer Catalunya sempre que puc. Els genolls ja no em deixen fer tot el que feia abans, però encara necessito sortir i descobrir llocs nous. També he estat i soc una mare vocacional. Tinc tres filles: la Marga, la Núria i la Jordina. Elles també han heretat part de mi. I tinc dues netes que veig a vegades perquè viuen a Anglaterra.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Comprensiva i respectuosa

Un defecte que no pots dominar?
Impacient

La teva paraula preferida?
A reveure

El teu plat preferit?
L’arròs a la cassola que feia la meva mare

Un viatge pendent?
Poder veure l’Everest

Un llibre?
‘Les vuit muntanyes’ de Paolo Cognetti

Un animal?
El gos

Una obra de teatre?
‘La casa de Bernarda Alba’

Una pel·lícula?
‘La vida es bella’

Un músic?
Schubert

Un racó de Castellar?
L’Era d’en Petasques

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara

Comparteix

M'agrada

Comentaris

Identificar-me. Per escriure un comentari has d'identificar-te com a usuari de Lactual.cat

Registrar-me Si encara no ets usuari de Lactual.cat, registra't ara.

Més Actualitat

Rànquing