Jordi Domingo Queralt: "L’urbanisme necessita un treball interdisciplinari brutal"

· Sempre has tingut interès per l’urbanisme?
Soc el petit de quatre germans. Quan vam venir a Barcelona, el segon germà estava estudiant per a aparellador. Pel que sigui, ens vam anar introduint en el món de la construcció. Jo vaig estudiar durant dos anys arquitectura, ho vaig deixar i al cap d’un temps, em vaig matricular a arquitectura tècnica.

· La teva primera feina va ser a Barcelona?
Sí, amb una empresa concessionària dels treballs del cadastre. Relativament acabat d’arribar de Lleida, vaig tenir l’ocasió de conèixer molt Barcelona sobretot des dels terrats. Jo anava a partionar finques i  pujàvem als terrats. No hi havia la tecnologia d’ara, era el 1969. Després vaig anar a parar a un despatx d’arquitectura i més tard, vaig anar a una constructora. Vam fer totes les cotxeres de Sarrià amb Coderch, un gran arquitecte però ideològicament molt dur.

 · I vas arribar a Canovelles.
Per a l’empresa per a la qual treballava, vam fer una experiència constructiva molt interessant amb bloc de formigó. Vaig conèixer gent de l’Ajuntament que en aquell moment estava a l’oposició. El 1979 em vam proposar d’anar d’arquitecte tècnic municipal quan van guanyar les eleccions.

· Com moltes poblacions d’aleshores, hi devia haver molt desgavell.
Sí, la primera feina que vam fer va ser la revisió del Pla General.  Després em proposen anar a Badalona, guanyo unes oposicions i es pot dir que soc funcionari de carrera. Començo a tocar molt l’obra pública, de carrers, d’asfaltats, de projectes d’urbanització.

· Hi havia ganes de fer coses?
La gent estava molt engrescada en aquella època. Els que teníem una certa ideologia esquerrana, va ser un plaer treballar. Crec recordar que vaig treballar fins a dotze hores. Amb un company meu, que era enginyer, vam muntar un despatx pel nostre compte i vam començar a fer projectes d’urbanització. Gràcies a aquests projectes, vaig anar a parar a Rubí, on vaig assumir la direcció de serveis d’urbanisme.

· I allà et van oferir ser regidor?
Sí, vaig acceptar més per una qüestió d’amistat que no pas per una altra cosa. Sempre m’he considerat més un animal tècnic que un de polític. Va ser del 1995 al 1999. Torno a l’activitat privada, però em truquen de Granollers per posar en marxa la societat municipal d’habitatge. Hi estic fins al 2007, que és quan em truquen des de Castellar per treballar en el Pla General i altres feines que calia fer.

· Suposo que deu ser molt atractiu posar-se davant d’un plànol i començar a posar-hi elements.
Sí, però el més interessant és que l’urbanisme necessita un treball interdisciplinari brutal. A la meva època de despatx, havia treballat per un seguit d’arquitectes que havia de dissenyar totes les xarxes de clavegueram. Aquí entraven en joc un seguit de professionals.

· I arriba la jubilació el 2015...
Sí, em jubilo i em dedico a la música, que és el que a mi m’agrada. Estic a Toi & Moi, amb el qual assagem cada diumenge a la tarda, i m’ocupo de les partitures. El 2015 em matriculo a l’EMM Torre Balada i creem els combos. Amb un d’aquests, Canvi de Plans, fem moltes actuacions i sempre els dic que si no surt bé no passa res, perquè som un combo en formació. També estic a la Big Band de l’escola. Amb Artcàdia, toco també amb la Swing Big Band. I amb el Gabi Ruiz i el Jeroni Oller fem teatre. A través del Gabi, conec el Javi Carrasco, que fa música grega. I amb Aires Rocieros hem fet un musical d’Abba. M’ho vaig passar molt bé. Amb ells també estic preparant l’espectacle Latidos per Festa Major amb una dotzena de cançons, des de Raphael fins a Mecano.

 · I l’altra dedicació, el ciclisme.
Quan vinc a viure a Castellar el 2000, molts amics em diuen de fer ciclisme. Amb la gent de l’Ajuntament, vam omplir un autocar i vam fer la ruta Olot-Girona per la Ruta del Carrilet.  Això em va engrescar molt, tant que vaig començar a anar en bici. Vaig començar a anar de Castellar fins a la Via Augusta de Barcelona. Ara vaig amb bici elèctrica, ja és la quarta que tinc. Amb la pesta porcina, els itineraris estan una mica limitats. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
La constància
Un defecte que no pots dominar?
La insistència
La teva paraula preferida?
Ètica
Quin plat t’agrada més?
Qualsevol arròs
Un llibre
La novel·la històrica
Una sèrie?
‘Slow Horses’
Un grup?
The Beatles
L’urbanisme d’una ciutat?
El de Barcelona
Un viatge pendent?
Tornar a Lleida i a la Seu
Un indret de Castellar?
Parc de Canyelles
Un projecte urbanístic?
El d’Ildefons Cerdà