"Em proposo crear un museu nacional dels escacs"

És escaquista, investigador, promotor i publicista d'escacs. Nascut al Masroig l'any 1951, ràpidament es va traslladar a Sabadell. Actualment viu a Castellar del Vallès i és tècnic informàtic. Ha estat més de 20 anys president del Club d'Escacs Castellar. Va inaugurar un dels primers Macro-Escacs de Catalunya i ha col·laborat en la nova edició del Butlletí d'Escacs de l'Institut d'Escacs de Catalunya. Acaba de publicar el llibre Arnau Mir de Tost i el joc d'escacs de la col·legiata de Sant Pere d'Àger, i el dia 7 el presentarà a la Biblioteca. És el primer llibre en català que descobreix Catalunya com a terra d'arribada i de pas dels escacs cap a la resta del món.

Quan va començar el llibre que tenim a les mans?
Va sorgir després de l'anterior que vaig publicar, que es deia Scachs d'amor, en el qual hi vaig treballar des de l'any 1997. Abans, n'havia escrit un altre que es titula Obertura Catalana. Aquest ja és el tercer, i vaig començar-hi seriosament a partir del 2002.

Ens crida l'atenció la portada del llibre...
A la portada hi ha unes peces d'escacs que són de cristall de roca de l'època fatimita (s.VIII o IX), que es van trobar a la col·legiata de Sant Pere d'Àger. De fet, una part de l'import de la meva història es destinarà a l'arranjament de la col·legiata. Actualment, les peces estan exposades al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida i se n'han fet unes reproduccions que es venen en estoigs de sis.

Per què aquesta afició als escacs?
Pel meu pare, que n'era aficionat. Per Festa Major es van fer unes simultànies d'escacs i va venir Miquel Albareda,
un mestre de Sabadell. Ell parlava d'una apertura catalana. Vaig buscar informació i vaig descobrir que això era una jugada que es va inventar l'any 1929... I em vaig aficionar.

I ara fa recerca arqueològica dels escacs?
Sempre m'han interessat, no tant pel joc, sinó per recuperar el què signifiquen. La vida és una partida d'escacs i es juga amb el cap. Tinc més de 1.000 llibres que parlen d'escacs. Però en català, d'històries nostres, no n'hi ha.

Ens explica breument el contingut del llibre?
És una novel·la històrica que comprèn des de final del segle X fins a la fi del segle XI. La majoria de personatges, de fets i de llocs novel·lats, són reals. La història que Pere Bernat, canonge giròvag i endeguer, va explicar al seu jove amic Mir Òliva, monjo cenobita i excel·lent pendolista, està intercalada amb els fets que es produeixen en el mateix moment d'esccriure-la. La novel·la històrica es desenvolupa a Barcelona, Vic, Ripoll, Montcenís, Sant Miquel de Cuixà, Sant Martí del Canigó, etc, i a la major part de l'aula capitular de la col·legiata de Sant Pere d'Àger. Els personatges són Abat Oliva, Al-Mahdí ibn Abí Jà'far al -Mans'ur, Arnau Mir de Tost, la seva esposa Arsend, Ramon Borrell II, Ermengol d'Urgell, els vescomptes Guerndalgaud, Guitard, Udalard, el vicari Bonfill, el jutge Auruç...

Un llibre que demana hores de dedicació...
Sí, és el resultat d'un llarg pelegrinatge, una recerca molt intensa, complexa, i de vegades, un xic feixuga. És, al mateix temps, la meva pròpia vida. He visitat tots els llocs que descric a la novel·la. Sóc només una peça d'aquest joc. El meu objectiu és explicar l'arribada i consolidació del joc dels escacs a casa nostra i el seu pas cap a  Europa. Espero que algun dia aquesta història sigui acceptada per tothom com a nostra i vertadera. I que aquells que em llegeixin sentin néixer o créixer l'interès pels escacs.

Hi haurà una segona saga?
Espero que algú la pugui continuar algun dia per mi. La propera fita que em poso és crear el Museu Nacional dels Escacs. Em faria molt feliç.