Ana Vallejo: "La sostenibilitat és una manera de viure i ha de ser transversal"

· Quan et vas establir a Castellar?
Fa vint anys! Podríem dir que soc castellarenca d’adopció. Treballava a Sabadell i buscàvem un lloc a prop de la natura, i me’l va recomanar el meu professor de català, que vivia aquí. El que més m’agrada de Castellar el seu entorn i també la part antiga, a tocar de l’església. Vaig venir a Catalunya per amor, perquè la meva parella era catalana. Ens vam conèixer en un congrés de feina.

· Darrerament t’has especialitzat en la sostenibilitat en l’àmbit de la gestió esportiva. 
Sí, el nostre objectiu és que les organitzacions esportives siguin tan sostenibles com sigui possible. La sostenibilitat és una manera de viure i ha de ser transversal. És el sentit comú en la gestió dels recursos.

· Res a veure amb la gestió del mundial de Qatar de l’any passat.
En aquest tipus d’esdeveniment trobàvem que les instal·lacions esportives, els estadis tenien en compte qüestions com les emissions de CO2, el reciclatge de l’aigua o l’energia solar. Estaven molt ben pensats quant a sostenibilitat però després topem amb la cara b, la humanitària. És una contradicció.

· Com es pot millorar la sostenibilitat d’un equipament esportiu?
El primer pas és fer una diagnosi no només de les activitats que s’hi fan sinó que també s’ha de tenir en compte les persones que hi intervenen.  Si fas un pla però les persones de l’organització i els agents que hi participen no s’hi sumen,  serà difícil que es compleixin els objectius. La sostenibilitat té un vessant social, ambiental i econòmic. Hi ha tot un seguit d’objectius de desenvolupament que s’han d’assolir abans de 2030 amb l’Agenda 2030. D’acord amb això, fem el pla d’acció personalitzat per a cada organització amb propostes que es puguin assumir.

· Ser sostenible és car?
El que realment és car és no ser sostenible, les conseqüències seran molt pitjors del que estem vivint actualment. La gent es pensa que ser sostenible vol dir tenir un cotxe elèctric o tota la roba amb etiqueta verda. Ser sostenible és una manera de viure, d’establir les necessitats prioritàries. La sostenibilitat, viure en equilibri, comença per una manera de viure més raonable. Per exemple, en referència als residus, ara ho tenim més fàcil per reciclar amb els contenidors. La qüestió és que el residu, en sí, és un error. El camí ha de ser que no els generem però no ordenar-los i oblidar-nos-en. I això que sembla que ens afecta a la vida personal també es pot traslladar a la vida professional. Hem de ser més eficients.

· Et vas llicenciar a l’INEF però vas acabar en aquest sector. Per què?
De fet, sempre havia volgut ser biòloga i d’alguna manera he tornat als meus orígens. Quan vaig estudiar educació física sabia que volia dedicar-me a la gestió d’instal·lacions esportives. Un cop vaig capbussar-me en aquest àmbit em vaig adonar que les coses es podien fer d’una altra manera, per exemple, amb l’estalvi energètic. Es gestionen molts recursos, no només econòmics i humans. Aigua, gas, materials més respectuosos amb el medi ambient, generar menys residus... Hi ha moltes possibilitats per millorar. De cop i volta veus clar com pots transformar la gestió d’una instal·lació esportiva, incorporar nous objectius, nous indicadors per optimitzar la gestió. És el que fem a la nostra empresa MQSostenible. Ara estem desenvolupant un projecte amb fons europeus a València per millorar la sostenibilitat d’unes pistes d’atletisme, d’un camp de beisbol i d’un de rugbi.

· I en el teu temps lliure fas llarguíssimes passejades molt ben acompanyada, oi?
Sí, dels meu quatre gossos: dos weimaraner i dos podencs. Des de Castellar és molt fàcil arribar al camp i és un lloc perfecte per gaudir d’aquests moments. A més col·laboro amb l’associació Sos Weimaraner que promou el rescat, l’adopció i apadrinament de gossos. Hi ha animals abandonats per tot arreu. No acabem d’entendre que els animals són éssers vius que senten, i en el cas dels gossos formen part d’una llar, són família. Quan van entrar els animals a la meva vida, va ser un abans i un després, una transformació. Vaig entendre millor l’entorn i les persones. 

11 persones

Un tret principal del teu caràcter?
Constructiva
Un defecte que no pots dominar?
Impacient
Un plat que t’agradi?
Card cru amb amanida 
Un animal?
Els gossos, són un membre més de família
Un grup de música?
Queen
Un llibre?
‘Haru’ de Flavia Company
Una pel·lícula?
‘Mañana’ de Cyril Lion i Mélanie Laurent
Una ciutat?
Sant Sebastià
Un viatge pendent?
Escòcia
Un racó de Castellar?
L’entorn del riu Ripoll