Albert Vallribera: "M’agrada el dibuix crític, que expressa les injustícies del món"

· Quan s’incorpora el dibuix a la teva vida? 
Dibuixava de petit, però em vaig dedicar a altres ocupacions. Durant més de 15 anys vaig tenir una botiga de videojocs, el TV Games, coincidint amb el boom de les videoconsoles. També he treballat per multinacionals, start-ups i per a una empresa entre Sentmenat i Caldes, però em vaig lesionar i això em va obligar a agafar la baixa. Va ser llavors, quan el Trump es postulava per a la presidència dels Estats Units, que això em va remoure, em va indignar bastant: havia de fer un dibuix sobre Trump. Ho vaig fer, el vaig penjar a Instagram  i, a partir d’aleshores, ja no he parat de dibuixar les injustícies que veig pel món, les critico dibuixant-les. Ara ja fa 5 anys que no he parat de dibuixar. Soc autodidacta. M’enduc les coses de dibuixar quan baixo a esmorzar al bar. A vegades, dibuixo la notícia del dia. 

· Com va evolucionar l’afició?
Uns amics, l’Àlvar i l’Òscar, em van organitzar una exposició a la presó de Tarragona. L’Àlvar és professor a l’Escola Massana i li agraden els meus dibuixos. Va ser una sorpresa veure les il·lustracions folrant les parets de la presó, les havien ampliat a làmines de metro. Un cop celebrat l’acte, vaig regalar-les a la gent que hi havia allà. Va ser una experiència molt bonica. Després em van muntar una exposició a Reus i em van presentar crítics d’art, ara fa 3 anys. En aquell moment, els meus dibuixos eren molt més petits que ara. He anat evolucionant i augmentant la mida del dibuix. Un cop em van dir que dibuixava molt bé però que, normalment, els dibuixants pinten més gros. I els he fet cas. 

· Quina tècnica utilitzes?
Jo començo amb llapis, després, ho repasso amb rotulador Micron o Rotring. Finalment, hi poso color amb rotuladors. Sempre faig servir rotuladors perquè trobo que és la forma moderna de l’aquarel·la. L’havia provat però no em queda tan homogeni com el rotulador. Només l’utilitzo quan he de pintar superfícies més grans, com un cel. 

· Als teus dibuixos sempre hi ha un missatge, oi?
M’agrada molt el dibuix crític, que sense gairebé text expressa les injustícies del món, que jo denuncio a través del dibuix. Em fico amb tothom i també tinc tothom molt emprenyat [riu]. No soc de cap partit, no crec en partits, soc molt radical i no em caso amb ningú. Jo soc independentista i quan viatjo per Espanya ho dic amb veu alta. Soc políticament incorrecte. Per això, només en alguna ocasió,  he publicat en diaris com l’Ara o l’Avui però no dibuixaré mai res en el que no crec. M’agrada estar molt informat, això sí. Cada matí llegeixo premsa internacional, espanyola i catalana, per anar a buscar la font d’informació per saber si és veritat o no. 

· I et porta problemes, aquesta llibertat radical en el teu dibuix?
Jo penso que en un món on falta sentit comú i educació, respecte i valors fa aflorar la hipocresia, el vici, l’egoisme i materialisme, sort en tenim de l’humor. Jo sempre m’ho agafo tot amb humor, no cal arribar a les mans. Sobretot, amb respecte i humor. Malgrat això, és cert que Instagram m’ha bloquejat més d’un cop el compte, segons què he dibuixat. Ho fa durant una setmana i no puc penjar res. Tinc un altre compte alternatiu per quan això passa. Ara mateix, ja tinc més de 8.000 seguidors i si arribés a 10.000 seria més difícil que em bloquegessin, perquè va per algoritmes. 

· En pots viure, del dibuix?
Si m’hi pogués dedicar seria fantàstic, però és molt difícil,  tot i que amb poc puc viure, no tinc fills. Però ho veig més com un hobby, no una feina. Tinc bastants encàrrecs, faig auques per a casaments, aniversaris. M’agradaria fer un llibre amb els 1.000 dibuixos a Instagram –hi estic a punt d’arribar–, a més d’una exposició. 

· Com vas viure el confinament?
Feia directes dos cops al dia, a les 11 h i a les 18 h. Dibuixava el que la gent m’anava demanant. És complicat, no et pensis, perquè estic dibuixant, parlant i llegint missatges, però agrada molt. Els divendres, feia el dibuix porno, relacionat amb tema eròtic. Ara encara faig directes els divendres, però dibuixo tot tipus de temes, el que em demanen. 

Les 10 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Social

Un defecte que no pots dominar?
Impulsiu

Una persona que admires?
Pilarín Bayés

Un il·lustrador referent?
Franklin

Quin plat t’agrada més?
Pastís de truites

Un llibre?
‘Fronteres’, V. Partal;  ‘Victus’, A. S. Piñol

Un cantant?
Cesk Freixas

Una ciutat?
Castellar del Vallès (per mi ja és ciutat)

Un viatge?
El continent americà

Un desig?
Que els catalans puguem esdevenir un estat independent