Albert Llauger: "Quan tenia 11 anys vaig ser conscient de la bateria"

· D’on et ve l’afició a la música?
Quan era petit, tenia 8 anys, ma mare em va apuntar a fer classes de piano, però a mi no m’agradava gaire. Vaig estar-hi tres anys, fent classes particulars, i al final ja em va agradar una mica més. No anava a cap escola perquè jo era molt tímid. 

· Quan apareix la bateria a la teva vida?
Quan tenia 11 anys vaig ser conscient de la bateria, perquè sentia cançons de rock que escoltava ma mare. Ella volia que seguís fent esport i música. I li vaig proposar un intercanvi, fer música però tocant la bateria. I vaig començar a practicar, amb el fill del Toni Meler, l’Adri. Vaig estudiar amb ells quatre anys. Cap als 15 anys, em vaig adonar que se’m donava bé. 

· Et va ser fàcil, al principi?
Sort de l’Adri Meler, que va ser molt guai. Ell em parlava dels seus bolos i em motivava. jo no estudiava gaire, encara, preferia l’skate, jugar a bàsquet, etc. Pensa que ara faig broma amb els meus alumnes, els dic que quan jo vaig començar era molt pitjor que ells [riu]. 

· I on vas seguir els estudis?
Tinc el record d’anar amb ma mare per Barcelona preguntant aquí i allà sobre una escola de música. Jo ja sabia que volia ser bateria sí o sí. Vam preguntar al Liceu, al Taller de Músics, a l’ESMUC. Vaig acabar el batxillerat, vaig fer la selectivitat i vaig tenir la informació de les escoles, però encara em faltava nivell musical per poder avançar. Vaig voler presentar-me al Taller de Músics però el Santi Galán, el cap d’estudis a qui aprecio molt, em va advertir que les proves d’accés eren molt difícils. Em va oferir anar al Taller de Músics del Raval, on fan un curs orientatiu al superior (COS) per preparar-me. I així ho vaig fer durant tres anys. 

· Vas anar a l’examen?
Això és tota una anècdota [riu]. Ho vaig provar dues vegades al Taller de Músics del Raval i no vaig entrar. Al Liceu no ho veia clar i a l’ESMUC tampoc. Al setembre vaig provar-ho a la Jam Session, una escola més nova que les altres i que tenia el superior de rock. Quan m’havia preparat pel Taller de Músics havia estudiat peces de jazz, que era més l’estil, però per la Jam Session em vaig preparar temes de rock. En aquell moment, ma mare em va animar perquè també em presentés al Taller de Músics, i finalment em vaig presentar a tots dos llocs. I ves per on, no vaig entrar a la Jam i vaig entrar al Taller de Músics, justament amb repertori més de rock que no pas de jazz!

· Finalment, al Taller de Músics.
Vaig entrar amb 21 anys al Taller de Músics de Sant Andreu i vaig fer els quatre anys. L’any passat em vaig graduar. La carrera em va anar molt bé, i en canvi, vaig entrar amb poc nivell. És cert que també hi ha assignatures difícils, a veure, i fins i tot arranjaments d’orquestra, teories musicals, cançons complicades, etc. I em vaig reconciliar amb el piano perquè al superior vaig fer-lo com a segon instrument. Em van ensenyar que no tot és clàssic.

· I com va anar i et va, a nivell professional?
He anat treballant de professor des dels 18 anys, fent classes particulars a casa. I ara també faig classes a una escola privada de música de Sabadell i a un casal de joves. 

· Quan i per què neix el projecte musical Flor de Bach?
A partir d’uns deures de l’assignatura de composició, d’harmonia. Vaig fer un temet i aquí va començar tot. Va agradar i vaig començar a escriure cançons, composicions, buscant gent amb qui poder tocar. Crec que he estat un cantant frustrat [riu] perquè m’agrada el frontman i explicar històries. La gent es queda sorpresa perquè jo escric les lletres i els acords però ho faig perquè ho cantin i toquin altres, jo em quedo amb el ritme. 

· Què és Flor de Bach?
És un projecte personal, que va començar com a grup de rock més fixe. Però ara és col·laboratiu, és a dir, els músics van canviant. També incorporo puntualment el saxo, la trompa, els violins. Ja tenim tres discos: ‘Mil maneras de pedir perdón’, ‘Medicina alternativa’ i ‘No hay nada malo en ser un cuervo’. Les meves lletres parlen de tot; d’amor i de desamor, de vida i també de mort.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
No tenir massa defectes

Un defecte que no pots dominar?
No tenir massa qualitats

Una persona que admires?
La meva mare

Un disc?
‘28.000 puñaladas’ de Marea

Quin plat t’agrada més?
Macarrons amb bolonyesa vegana

Un país?
Catalunya

Un animal?
El corb (pel tatoo i pel disc)

Mar o muntanya?
Muntanya

Una pel·lícula?
‘Green book’

Un llibre?
El poemari ‘León manso come mierda’

Un indret?
Casa meva i Castellar del Vallès