Antonio Gálvez: "Entre tots ens hem carregat la figura de l’aprenent"

· Quan vas començar en el tema de la carn?
De la carn? Mira, jo vinc del món de la farmàcia. Jo era auxiliar de farmàcia a Sabadell. Vaig néixer a Granada, i quan tenia 14 anys vaig arribar aquí a Catalunya. Quan en tenia 18 vaig conèixer la Merche, que llavors tenia 16 anys, i que acabaria sent la meva dona. Ella ja treballava en una carnisseria de Badia i jo en una farmàcia de Torre-romeu. El cas és que quan jo feia una guàrdia de nit,
l’endemà, el meu cap arribava a les 9 del matí i jo ja tenia festa tot el dia. Ja teníem la parada a Badia. Es pot dir que ella em va ensenyar l’ofici. El greix del porc em va entrar per les ungles, em va injectar la passió pel meu ofici. Tot ha estat formació per millorar i per aprendre.

· No trobes a faltar el món de la farmàcia?
Gens ni mica. Jo soc de comerç. Tota la meva família són de comerç i tots han tingut algun negoci. Jo no recordo cap familiar meu per part de la mare que no hagi estat amb el comerç. A l’estiu m’estava amb la tieta al poble, on tenia una botiga de llaminadures, i hi havia novel·les per canviar. Si no tenia res a fer, me n’anava al mercat, on venien els camions amb matalassos, llençols i culleres, i em posava a vendre.

· Quan vau arribar a Castellar, on us vau establir?
L’actual Condis del carrer Montcada el portava el cunyat del meu germà, que necessitava un carnisser. Ens ho van dir i vam venir. La meva dona es va quedar a Badia i jo vaig venir cap aquí, sense saber gairebé res. Recordo que la primera vegada que em van demanar un pollastre, vaig suar sang. Vaig agafar el pollastre i el vaig començar a embolicar. Però em van dir de tallar-lo. Em vaig posar d’esquena al taulell i una companya, la Pepi Barragán, em deia per on havia d’anar tallant. I així vaig fer el meu primer pollastre. Amb ella vam estar molt de temps. Després vam obrir a la carretera de Sabadell un supermercat també amb carnisseria. I d’allà ens vam traslladar al carrer Montcada.

· Sempre us heu caracteritzat per anar-vos adaptant als temps i als nous gustos de la gent...
Per això, i ara, per exemple, tenim més de 150 referències de formatges per Nadal. Tenim l’obertura d’una roda de formatge Beuafort a càrrec de l’expert en formatges Pierre Ertzscheid, que ve un cop a l’any, encara que aquest any ha vingut dues vegades. Sempre hem de buscar coses que els altres no tinguin, perquè al final la carn és la mateixa i potser alguna vegada comprem al mateix escorxador. Si parlem de botifarra d’ou, és una bogeria per Carnestoltes. Aquest any hem fet 18 varietats de patés.

 · Us ha afectat la pesta porcina en les vendes?
Mira, no soc de posar-me a sobre dels polítics però tampoc d’ensabonar-los. El conseller Òscar Ordeig ha estat molt clar i em va dir: “Antonio, m’estimo més haver de sacrificar 10.000 porcs, encara que estiguin sans, que no pas carregar-me tot el sector”. Jo li vaig contestar que si així ho veia i s’havia d’actuar així, doncs endavant. I de moment, el brot està controlat. Les vendes no han baixat, únicament una mica els preus. Aquí qui està perdent és qui té porcs, que d’alguna manera o altra ha de tenir una subvenció.

· A escala particular i des del gremi també heu intentat captar més talent per al sector?
Sempre havia tingut al cap una formació professional en què la gent cobri. Després m’he assabentat que és l’FP dual ocupacional. Si volem trobar talent entre la gent jove necessitem que cobrin. La figura de l’aprenent ens l’hem carregat entre tots. Empresaris, polítics, fins i tot particulars, perquè pensen que el meu fill no ha d’anar a fer d’aprenent de ningú, perquè potser se’l menyspreava. I l’aprenent fa molta falta. En vaig parlar amb l’antic conseller d’Educació Josep Bargalló i l’actual conseller d’Empresa, Sàmper. Al final vam fer dos projectes de 15 persones amb 30 empreses acollidores. I després vam buscar les persones que volguessin venir. Vam contactar amb Barcelona Activa i Fundació Intermedia. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
L’optimisme

Un defecte que no pots dominar?
La impaciència

La part del porc que t’agrada més?
El filet

Quin plat t’agrada més?
Qualsevol que porti carn

Un llibre?
Tot el que sigui d’aventures

Un lloc on t’agradaria anar?
Al Canadà

Un músic?
Miguel Ríos

Una pel·lícula?
No soc gaire cinèfil

Un color?
El verd

Un animal?
El gat

Un racó de Castellar?
Tota la zona de l’església