L'humor també allibera

Com a punt de partida per explicar la seva pròpia història, i la de moltes altres persones, la directora Marta Aran utilitza l'humor a Els dies mentits. L'argument de l'obra se centra en l'anorgàsmia, una problemàtica que, en silenci, pateixen algunes dones, i homes també. La mateixa Aran va patir-ho durant una llarga temporada i és per això que va voler parlar-ne a través del teatre, el llenguatge que ella domina. Va escollir - encertadament - l'actriu Lara Salvador per donar vida al text. En forma de monòleg, Salvador es desprèn d'aquestes feixugues càrregues socials que ens condueixen a la mentida. Haver de mentir per a qui? Per què? Aquestes preguntes, al llarg de l'obra, es van expressant a través de la protagonista. 

Aran, com a directora, Salvador com a actriu, parlen críticament de l'amor romàntic que ens han fet creure des que érem petites, parla d'aquesta obsessiva necessitat de demostrar que el sexe que experimentem amb altres persones és espectacular, també aborda el sentiment de culpa que sovint sentim quan no som capaces d'arribar a l'orgasme, de l'autoestima que decau profundament quan el sexe no és tan desitjable per a nosaltres com ens han fet creure. 

Els dies mentits  no pretén alliçonar, no pretén resoldre les preguntes, només exposa de forma sincera i desenfadada - repetim, amb força humor - una situació real que s'ha convertit en quelcom vergonyant a ulls de la societat. Dir que no aconseguim tenir orgasmes pot ser reconèixer que no som prou dones? De cap de les maneres, acabem creient en acabar la funció. Potser per això és tan necessari que al teatre també es parli d'aquestes coses, per a reflexionar-hi i qüestionar el model d'amor que ens han venut durant tota la vida. Al cap i a la fi, mentir no serveix de res. Sobretot, no serveix per a una mateixa.