'Anònim Venecià', una funció que uneix llenguatges

Integració i convivència escènica són les paraules que poden descriure la lectura dramatitzada d'Anònim Venecià que va representar-se a la Sala de Petit Format diumenge a la tarda. Una obra que reunia interpretació mitjançant la paraula, el llenguatge de signes i l'audiodescripció i també l'expressivitat corporal de l'actor i les actrius.

La funció va començar amb una introducció de les dues intèrprets, una explicant-ho de forma parlada i l'altra amb llenguatge de signes. El públic veuria dos personatges, un home i una dona, i també dues intèrprets que doblarien cada una un personatge i descriurien les seves accions i moviments damunt mateix de l'escenari.

Dues taules, dues cadires i uns quants objectes van servir per ambientar l'escenografia. Damunt de cada taula un text, un escrit amb tinta, per a ell, i l'altre en braille, per a ella. La representació va consistir en un diàleg entre els dos personatges i en una història d'amor i desamor. El punt fort però, és que no va tractar-se només d'una lectura dramatitzada, sinó que la densitat del text d'Anònim Venecià i la llarga durada de l'obra, 90 minuts, van veure's suavitzades pel bon treball a escena. La major part del temps els personatges estaven asseguts a les cadires, rere les taules, i les intèrprets a terra, davant seu. Però no restaven immòbils, sinó que interactuaven entre ells i expressaven el que deia el text amb els seus cossos i amb els seus rostres. També van incloure's alguns moments en què s'aixecaven i es movien per l'escenari. Fins i tot, va destacar el moment final en què l'home va aixecar-se per representar l'acció de dirigir una orquestra i la seva intèrpret va fer el mateix, de manera que els dos actors van fusionar-se com si només en fossin un. Els jocs amb diferents tons de llum, amb sons i amb músiques també complementaven la interpretació i ajudaven a traslladar al públic en les diverses situacions de la història.

La representació de BamBú cia de teatre va permetre tres coses amb el seu muntatge. D'una banda, fer accessible l'obra a persones amb alguna diversitat funcional. D'altra banda, promoure que les persones sense cap diversitat funcional es fixessin en les diferents formes de llenguatge i les poguessin viure més de prop. I, finalment, va donar la lliçó que al teatre hi pot estar inclòs tothom, fins i tot a escena, ja que el personatge femení estava interpretat per una noia invident i que no s'hi dedica professionalment.