La Generalitat obligada a complir el seu compromís amb les escoles bressol

L'Educació Infantil de primer cicle, és un àmbit estratègic important i fonamental a l'hora de promoure els drets i les oportunitats dels infants, i esdevé un recurs bàsic en la conciliació laboral i familiar.
L'Educació Infantil a més, ofereix als infants oportunitats de desenvolupament personal, social, cognitiu i emocional. Aquesta etapa educativa està inclosa dins el sistema educatiu, però no dins l'escolarització obligatòria, és per això que les famílies també paguem una quota anual.
Les mesures de reducció del dèficit i de contenció de la despesa pública en matèria d'educació, d'aquests darrers anys, han afectat notablement la inversió pública en aquest àmbit, fonamentalment per part del Departament d'Ensenyament, que ha reduït progressivament les partides pressupostàries destinades a subvencionar l'oferta pública i privada.
Al curs 2012-2013, la Generalitat deixà de complir el seu compromís econòmic amb els municipis i, la Diputació de Barcelona, pel que fa a l'Educació Infantil del primer cicle, va assumir un programa complementari de finançament,adreçat a les escoles bressols municipals, tot i això, les seves aportacions van esdevenir un ajut, perquè eren molt inferiors a les que atorgava la Generalitat.
Al mes de juliol de 2014, el nostre ajuntament i vint-i-cinc més, van requerir al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya pel seu incompliment. El Departament d'Ensenyament no va atendre aquest requeriment i es va interposar un recurs contenciós-administratiu.
Aquest divendres 12 de gener del 2018 hem rebut notificació de la sentència, la qual reconeix als ajuntaments recurrents el dret a percebre un import de 1.300,00 euros per alumne en relació als cursos escolars 2012-13, 2013-14 i 2014-15.
En aquests cursos, el Departament d'Ensenyament no va finançar el funcionament de les escoles bressol de titularitat municipal, però en el cas de la província de Barcelona va ser la Diputació la que va implementar un programa de finançament en substitució de la Generalitat i la quantia de la subvenció atorgada en aquests tres cursos va ser de 875,00 euros per alumne.
Després de la sentència, l'Ajuntament de Castellar té dret a percebre la diferència respecte dels 1.300,00 euros per alumne, és a dir, 425,00 euros per alumne, corresponent al nombre total d'alumnes certificat en aquests tres cursos escolars a efectes de la subvenció atorgada per la Diputació.
És per aquest càlcul, que la quantitat que l'Ajuntament de Castellar del Vallès ha de percebre és de 184.450,00 euros, distribuïts de la següent manera: 63.325,00 euros corresponents al curs 2012-2013; 50.500 euros pel curs 2013-2014 i 61.625,00 euros corresponents al curs 2014-2015.
La sentència no és ferma, es pot presentar recurs de cassació i la Generalitat ja ha anunciat que ho farà. Però aquesta sentència clarifica el deure de la Generalitat de Catalunya de cofinançar aquests serveis municipals, que es van crear d'acord al Pla Autonòmic del 2005 el qual potenciava la primera etapa de l'Educació Infantil.
Els incompliments de la Generalitat, han fet recaure en les famílies i en els comptes de l'Ajuntament una part molt important del cost del funcionament anual, i malgrat no ser una etapa obligatòria, en la que no tots els infants s'han d'escolaritzar, el que sí cal garantir és el dret a l'educació per a tots els infants, perquè totes les famílies tinguin la possibilitat de gaudir d'atenció educativa pels seus fills i filles i de rebre suport en la seva funció educadora.