El temible escorpí groc

Davant meu, el mapa topogràfic de Castellar del Vallès, on remarco dues localitzacions clarament diferenciades. En primer lloc, la vinya del Xullo, a una altitud de 325 metres i en segon lloc Cadafalc, a una altitud de 400 metres, clarament diferenciades però que tenen molt en comú, perquè jo no se si vosaltres sabeu que en aquests dos indrets, es troba la població més abundant, de segurament, l'espècie animal autòctona més exòtica del nostre territori.
El escorpí groc, aquest aràcnid més comú en zones tropicals i subtropicals del planeta, es troba, també, present a la Catalunya meridional, la més propera al mediterrani. En el nostre cas concret es tracta de l'escorpí comú europeu (ButhusOccitanus) el més gran de tota Europa, poden arribar mesurar 7 centímetres d'allargada, la seva fisonomia, inalterada, des de fa més de 300 milions d'anys, com ho certifiquen, els fòssils trobats, ens pot confondre i bàsicament es divideix en els dos extrems del seu cos. A l'extrem anterior els pedipalps, és a dir, les pinces de grans dimensions, que li serveixen per subjectar les seves preses, la part més gruixuda del cos està formada pel cap, el tòrax i part de l'abdomen, posteriorment, la seva prima i llarga cua, està formada per segments abdominals, molt transformats, acabant aquests, en el temut agulló punxant verinós.
El comportament d'aquestes fantàstiques criatures és encara avui en molts aspectes una incògnita per a nosaltres, d'hàbits nocturns i alimentació insectívora, de reaccions ràpides, com el llamp, en la seva depredació sobre els invertebrats, que en anys com aquest, en el que la primavera està sent, especialment benèvola, amb la vegetació i en conseqüència, amb els petits, animalons de la que depenen, fa que l'escorpí sigui, no solament necessari, sinó també essencial pel control natural de plagues, que en temps tan favorables, poden perjudicar molt a hom.
Respecte a la reproducció dels escorpins, us diré, que no copulen físicament, sinó que mascle i femella, uneixen les seves pinces, en una espècie de ball amorós, fins que el mascle diposita el seu esperma en un forat al terra, després la femella col·locarà els seus genitals allà, per quedar fecundada. Després de la gestació les cries, naixeran vives i estaran amb la seva mare unes setmanes, però no gaire més, de contrari seran considerades menjar fàcil per la seva progenitora.
Així doncs, per els que ho sabíeu i per els que no, convivim, a Castellar del Vallès, amb espècies tan singulars com aquesta, digna de conservar i protegir, que demostren sempre, la qualitat mediambiental del nostre entorn.