L’astrofotògraf Juan Carlos Casado va protagonitzar la darrera xerrada de L’Aula de Castellar
Fa més de 20 anys que porta a terme expedicions per fotografiar fenòmens astronòmics. El figuerenc d’origen basc Juan Carlos Casado, que va venir dimarts a Castellar com a conferenciant de L’Aula, té un extens currículum com astrofotògraf i divulgador científic de temes relacionats amb l’astronomia. És el coordinador del portal tierrayestrellas.com. Des de fa anys, forma part del projecte TWAN (The World At Night) reconegut per la Unesco, i també col·labora en el projecte del telescopi robòtic TAD, de l’Observatori del Teide. Les seves fotografies s’han publicat a revistes com National Geographic. Fins i tot, la NASA ha escollit les seves fotografies com a imatge mundial del dia.
Al llarg de la seva xerrada, Casado va parlar de certs fenòmens com les superllunes, un terme que ve del món de l’astrologia i que va ser inventat per l’astròleg Richard Nolle el 1979. “De tant en tant la Lluna en el seu recorregut al voltant de la Terra té posicions en les quals s’acosta més”, va apuntar Casado. Justament en aquests punts d’aproximació, la lluna “és més grossa, il·lumina més i és més brillant i, a més, si coincideix amb la fase de lluna plena, tindrem una superlluna”. En aquest sentit, Casado busca indrets a Catalunya per observar aquest fenomen i “connectar el cel amb la terra” com el Santuari de la Mare de Déu del Mont a l’Alt Empordà o el massís del Canigó, on va poder captar el moment de la posta.
Durant la conferència, Casado també va parlar de les conjuncions o acostament aparents de planetes com Venus o Júpiter, i de poblacions interessants per fer observacions, com Llers, “des d’on s’aconsegueixen imatges molt maques”.
Casado va explicar la seva fascinació per Venus, que, “gràcies a un potent teleobjectiu es pot veure les seves diferents fases, sembla una lluna petita”. De fet, el físic Galileo Galilei “ja va observar fa més de 400 anys, amb un telescopi primitiu que ell mateix va construir, que Venus tenia fases, i l’única explicació possible era que fos un planeta que fos més a prop del Sol”.
El 2020, en plena pandèmia, Casado va captar la conjunció entre Saturn i Júpiter, “i des de certs llocs privilegiats com les Canàries es pot veure un triangle de llum anomenat zodiacal que no és més que pols que cau del planeta Mart per impacte dels meteorits que es concentra en aquest pla orbital”.
L’astrofotògraf parlava amb passió de la seva professió i anava comentant cada imatge que projectava, com la dels set planetes –tots menys Mercuri– que va poder captar des de Llers, “una mena de carretera d’alienació al cel”.
