824  Jólabókaflód novel·les gráfiques copia_1440x961
 Jólabókaflód novel·les gráfiques  Joan Mundet
19/12/2025 Opinió
Últimes pàgines de l'any
Gerard Gomila

A Islàndia hi ha una tradició que es diu Jólabókaflód, que traduït seria “allau de llibres per Nadal” que consisteix a regalar-se llibres i llegir-los per Nadal amb el bell afegitó d’una tassa de xocolata. Digueu-me busaroca però no entenc perquè no podem implementar aquesta tradició a casa nostra: si hem acceptat Halloween i les seves calaveres atònites, estic convençut de que podem seure el Pare Noel a una butaca amb un reposapeus per alçar les botes. Segur que entre casa i casa, necessita fer una parada per relaxar-se una estona i esbargir-se amb un llibre.  


Per ajudar a implantar aquesta nova tradició, us deixo amb algunes recomanacions literàries entre els millors llibres que s’han publicat aquest any en català i castellà.


Començo amb ‘Cosdiví»’ de Theodore Sturgeon, editat per Males Herbes. Un llibre que reinventa la figura de Crist en clau ‘woke’ amb un gir humorístic i descarat que ens obliga a repensar la humanitat i els dogmes religiosos. L’autor va ser una gran influència per a Kurt Vonnegut (‘Escorxador número cinc’, ‘El desdejuni dels campions’). No em puc imaginar una lectura millor per celebrar l’aniversari del Jesús.


A la següent recomanació, cal presentar-la com una gran aportació, dins del camp de la novel·la, dels principis del corrent historiogràfic de la ‘histoy from below’ que historiadors com Eric Hobsbawn o E.P. Thomson van impulsar al segle passat. Això vol dir, un estudi de la història des de les bases socials. En aquest sentit, la novel·la ‘La península de las casas vacías’ de David Uclés, ens presenta la guerra civil espanyola des d’una perspectiva humanista. Això vol dir centrar-se en la ferida abans de parlar del ganivet, i aquesta ferida és la guerra civil (i no, no és un altra llibre sobre la Guerra Civil, és el llibre que calia sobre la Guerra Civil). Una lectura abassegadora i una prosa que enlluerna.


Seguim amb ‘Tango Satànic’ de Lazlo Krasznahoraki, un llibre que s’ha traduït en català i s’ha publicat a uns pocs mesos  que l’autor fos guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. És un llibre d’una lírica i profunditat excepcionals, de la mena, que es queda amb el lector una bona temporada. El llibre ens acosta a l’existència dels habitants d’una població d’Hongria i les seves lluites existencials al voltant de la figura d’un home que torna al poble amb promeses messiàniques.


Una altra opció molt interessant és ‘La mala costumbre’ d’Alana S. Portero, un llibre autobiogràfic d’autodescobriment, sobre la infància i joventut d’una persona transgènere -jo ficcionat de l’autore-. Aquest llibre és tant un testimoni poètic com una declaració d’amor a la bellesa com a refugi contra la negació de la societat a la seva identitat i el vertigen que experimenta elle quan es relaciona amb altres persones. En definitiva, una lectura molt necessària per entendre la realitat de les persones que formen part d’un gènere dissident.  


Una altra recomanació, en aquest cas, de l’escriptora Carla Gràcia, parlo d’un dels seus llibres més personals ‘Perfectament imperfecta’ una novel·la inspirada en fets reals, que ens acosta al món de la Raquel, una professora universitària que veu com el seu món de certeses trontolla amb el diagnòstic de trets autistes del seu fill de vuit anys. Aquesta circumstància exerceix una força centrífuga que capgira la seva existència. Carla Gràcia ja ha publicat alguns dels llibres més sòlids de la nostra literatura (‘Set dies de gràcia’, ‘L’Abisme’, ‘Ens recordaran’) i tot plegat sense la mandrosa exhibició d’egos que domina el panorama literari nostrat: una prosa clara, una narrativa trenada amb precisió quirúrgica i una literatura que perdura amb el pas del temps.


La pròxima recomanació és ‘Asmodeo’, una novel·la de l’autora dominicana Rita Indiana, un viatge extravagant a ritme de música metal i possessions diabòliques que segueix les peripècies d’un dimoni adherit a l’ànima una vella glòria del heavy metal. Escrita amb un estil cru i directe, sense eufemismes i amb un humor corrosiu. Si seguim parlant de dimonis, cal fer una parada tècnica a Girona, escenari que l’escriptor Daniel Genís Mas, per parlar de la fàustica relació del protagonista de ‘El dimoni abans de nosaltres’ amb un dimoni que li promet la saviesa necessària per fugir de la misèria.


Per acabar, us aconsello que us acosteu a qualsevol de les llibreries del poble i us fireu algun llibre a travès de la prescripció infal·lible que emana del vostre criteri. Això vol dir, feu cas dels cinc sentits i de les vostres dèries personals. També podeu fer cas dels llibreters, però sigui quina sigui la seva opinió, l’última paraula és vostra.
 

Comparteix
M'agrada
Comentaris