Acord per rehabilitar l’Emili Carles

L’Ajuntament de Castellar ha posat fil a l’agulla per fer realitat una actuació important de rehabilitació de l’escola Emili Carles-Tolrà. El ple va aprovar per unanimitat la proposta de conveni amb el departament d’Educació i Formació Professional per fer la rehabilitació de les cobertes i de les façanes d’un edifici que és patrimoni arquitectònic de Castellar del Vallès. La regidora d’Educació Anna Riera va defensar una proposta “llargament esperada pel centre”. “Parlem d’un edifici emblemàtic del nostre municipi, construït durant la Segona República i d’estil noucentista, que forma part del patrimoni educatiu i històric de Castellar del Vallès. Aquest conveni ens permet tirar endavant una actuació molt necessària per garantir la seguretat, el confort i la qualitat dels espais educatius”, va detallar la regidora.
En concret, la Generalitat assumeix aproximadament el 30% del cost de l’actuació -bàsicament la rehabilitació de les cobertes- i el 70% restant anirà a càrrec de l’Ajuntament. L’actuació integral tindrà un cost aproximat d’1,8 milions i l’aportació de la Generalitat serà d’uns 600.000 euros. “Des del consistori tenim la voluntat de licitar el projecte integral de l’escola i afrontar una millora estructural completa del centre”, va afirmar Riera. De fet, segons va detallar l’alcaldessa Yolanda Rivera, es podrà fer front a l’elevada despesa amb romanents, ja que el govern central torna a permetre als Ajuntaments gastar excedents de pressupost en actuacions financerament sostenibles, com serà aquest cas. 

Per part d’ERC, principal grup de l’oposició, la regidora Susan Galí va fer una intervenció contundent perquè, va dir, aquesta actuació “arriba molt tard”. Per Galí, “la deixadesa  en el manteniment d’equipaments és una marca de la casa socialista”. En aquest sentit, la regidora republicana va dir que “fa més d’una dècada que es reclamava aquesta intervenció, fet que demostra una manca de planificació”.  Des de Junts, Lluís López va coincidir que l’actuació “és una necessitat des de fa molts anys, especialment en aquest edifici considerat patrimoni del nostre municipi i també per seguretat”. Finalment, va intervenir Miki Vilanova (Ara Toca) qui va qualificar el conveni de “bona notícia tot i que anem molt tard”. Segons Vilanova, cal començar ja per la rehabilitació del sostre “per no lamentar danys en el valor patrimonial que és molt interessant”.

El ple de desembre també va servir per aprovar una pujada salarial del 2,5% als treballadors i càrrecs electes del consistori per aquest any 2025 tal com ha aprovat el govern central.

Nomenclàtor
L’altra gran qüestió que es va dirimir en el ple de desembre va ser una moció presentada per ERC sobre la modificació del nomenclàtor per anar aconseguint la paritat entre homes i dones i que es va aprovar per unanimitat. La portaveu d’ERC  Dolors Ruiz va defensar la proposta d’oferir un espai d’homenatge i memòria per a Violant Carnera, Jerònima Muntada i Eulàlia Oliveres, tres castellarenques executades per bruixeria a principis del segle XVII en un procediment ple d’irregularitats i que va incloure tortures. En aquests moments, una de les rotondes de la B-124 porta el nom de les tres dones, però, segons la moció, cal fer un pas més enllà. “El creixement urbanístic permet dedicar un espai propi a cada una d’elles reforçant el reconeixement i la singularitat històrica”, va argumentar Ruiz. La moció, a més, promou una ampliació de la presència de la dona en un nomenclàtor que només inclou un 7% de dones enfront del 26% d’homes. 

Per part de l’equip de govern, Àngela Bailén, regidora de Feminismes, va donar suport a la moció i va repassar propostes i accions vinculades a la millora de la presència de la dona tant en el nomenclàtor com en la memòria històrica i va citar com a exemple la creació del camí lila, iniciativa que ha estat reconeguda a nivell supramunicipal. Olga Arpal, de Junts, va parlar de “justícia històrica i de reparació simbòlia” gràcies al reconeixement individual que es farà de cada una de les tres dones. Marga Oncins (CUP) va voler anar més enllà i va demanar que el nomenclàtor també sigui repensat en clau crítica i si s’han de suprimir noms amb valors contraris als drets humans que es faci.