Ja en els seus inicis la SARDANA va rebre elogi especialment dels poetes. Victor Geli en un estudi presentat a la Universitat de Girona el 30 de maig del 2018, titulat LA SARDANA CREADORA D’IDENTITAT NACIONAL A TRAVÈS DE LA POESIA, en els annexos en el primer apartat sobre Anselm Clavé, transcriu: “1.-Las ninas del Ter. Rigodons pastorils catalans á coros, dedicats a Jaume Moragas, com una dèbil mostra de la amistat que li professa. (1854)” I en l’inici del IV rigodón si llegeix
A les ninetas mes candorosas,
Festius cenyím,
Ricas guirlandas de murtra, rosas
Y gessamíns.
Devall lo espés ramatje
Que ombreja la devesa,
Uním ab jentilesa
Las mans en un sol llás;
Y al só de las tenoras
Que alegran esta plana,
Alterne ab la sardana,
Lo alegre contrapás.
En l’apartat 2.- Lo pom de flors. Pastorel·la catalana corejada. (1861) ( amb nom cerdana ) que la nombre en tres dels seus versos, diu a l’últim
Sonan las grallas airosa cerdana;
Grat regositj entusiasma al jovent;
La dels ulls negras, pastora galana,
Es de aquest ball lo mes rich ornament.
Lo bell pastor, sa parella en la dansa;
Sobre el pit mostra fragant POM DE FLORS,
Prenda de fé, fermetat y esperansa,
Símbol de amor que entrellassa dos cors.
Las FLORS acaricia
Lo ventijol
Y alegra la planicia
Lo rossinyol
